05/01/2017

Reis: menys plastilines i més 'kits' de manipular gràfics

2 min
portada pais 5 gener 2017

BarcelonaBenvolguts Reis d'Orient,

De cara a la diversificació del vostre ampli catàleg de regals, em permeto de proposar-vos una idea. Avui omplireu moltes cases de plastilines, blandiblubs, fang i altres pastetes per modelar. Però, per què no penseu també en aquells petitons i petitones que acabaran esdevenint periodistes? Per a ells –potser no és un regal gaire cuqui, però segur que els resultarà útil–, el primer 'kit' bàsic de gràfics creatius. Així podran practicar ja les seves primeres construccions de la realitat, com fan avui els diaris més mesells amb el govern espanyol, amb les dades de l'atur. Oh, aquests gràfics que mostren l'evolució de l'atur com si fos una pista negra d'esquí: guaita quin descens sostingut, fan ganes de baixar-hi en trineu. '¡España vuelve a ir bien!'. Així, tenim diaris que només tiren enrere fins al 2015 ('La Razón'), el 2014 ('El Mundo'), el 2013 ('Cinco Días'), el 2012 ('Expansión') o El 2010 ('La Vanguardia'). I alguns d'aquests situen el nombre d'aturats espanyols actual (3,7 milions) ben arran de terra, a l'eix vertical, així que semblen poquets, poquets, poquets.

En canvi, els diaris més nominalment d'esquerres tendien a obrir el focus i tirar més enrere: el 2006 (l'ARA), el 2005 ('El Periódico') o el 2004 ('El País'). Aleshores es veia que aquests 3,7 milions seguien sent quasi el doble que els que hi havia deu anys enrere. Aquests són els diaris que posen més l'èmfasi en una altra dada terrible: el descens de l'atur –que efectivament ha estat històric– s'explica en bona part per la precarietat de la feina en els nostres dies.

Ja ho veieu, Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja que vénen temps durs –i sense accents diacrítics–, val més que els nanos sàpiguen amassar bé el relat.

stats