Onze motius per veure ‘I love Dick’
1. Perquè és un projecte menor de Jill Soloway, creadora de la multipremiada Transparent, i això fa que la sèrie respiri una certa despreocupació saludable, de qui s’ha tret la pressió de sobre perquè ja ha demostrat al món el seu talent. És d’estar per casa, en el millor sentit del terme.
2. Per la interpretació de Kathryn Hahn. A Transparent -on fa de rabina- ja vam advertir que era algú a qui calia seguir la pista. Aquí la trobem de protagonista absoluta i encarna un personatge complex -fràgil i poderós ahora- que és víctima d’un enamorament platònic fora mesura. Hahn aconsegueix superar el clixé de dona alterada caricaturesc que es pot veure en tantes sèries.
3. Perquè permet recuperar Griffin Dunne, a qui molts cinèfils recorden com el jovenet protagonista de l’estrambòtica (i deliciosa) After hours de Scorsese -traduïda estúpidament al castellà com a Jo, qué noche! - i que aquí despulla la seva decadència amb valentia, com a marit que observa la seva dona -més jove- enamorar-se d’algú altre.
4. Perquè Kevin Bacon té una presència en pantalla com pocs actors de la seva generació. Ell és el perfecte algú-altre.
5. Perquè el sexe és molt difícil de tocar en pantalla sense que sembli ridículament estilitzat. A la sèrie n’hi ha, molt, ben tocat i de tonalitats molt diverses. És una radiografia interessant del desig femení, que desafia els tòpics sobre la matèria que el mitjà televisiu ha atorgat tradicionalment a les dones.
6. Per la banda sonora, de marcadíssim accent femení. De pet a l’Spotify després de cada capítol. Laura Mvula, Mirah o Meshell Ndegeocello, si en voleu fer un tastet.
7. Pel personatge de Devon. El més ambigu de tots, des del punt de vista d’identitat de gènere, i Soloway ho aprofita per jugar al desconcert. És un noi nascut noia? A l’inrevés? ¿Amb quins atributs sexuals, exactament? Finalment, entens que la resposta correcta és: i què diantre importa!
8. Pel retrat de la vida cultural en un poble de 2.000 habitants a Texas, ple d’humor però també de tendresa. Tot i ser al calorós sud, no ens trobem tan lluny, anímicament, de la fictícia Cicely de Doctor en Alaska.
9. Per les peces de videoart que salpebren la sèrie i que funcionen com a reivindicació feminista d’artistes marginades. Per ser un cant al paper sanador de l’art i, al mateix temps, una sàtira sobre l’esnobisme.
10. Pel capítol atípic en què la trama s’interromp i els personatges confessen -amb delicada intimitat- els seus sentiments envers el Dick en qüestió.
11. Pel somriure agredolç que et deixa al final.
