15/05/2017

Entre la merkelofília i el tremendisme

2 min
portada pais 15 maig 2017

BarcelonaAquest titular d''El País': “Merkel arrasa a les últimes eleccions abans de les generals”. ¿No és una mica exagerat, tenint en compte que la CDU ha tret un 33,8%, mentre que el seu rival, l'SPD, s'ha quedat a tan sols tres punts, amb un 30,8%? Entenc que és una victòria significativa, perquè Renània del Nord - Westfàlia era un feu que acostumava a votar pels socialistes (que s'hi han deixat vuit punts). Però, al cap i a la fi, Merkel no concorria –i, per tant, és un baròmetre relatiu sobre com poden anar les eleccions generals del setembre–, i qualificar el resultat de “rotund”, com feia el text de portada, s'apunta com un adjectiu excessivament eufòric. A tall comparatiu, 'El Mundo' és l'altre diari que situa en portada el tema, amb el titular “Merkel conquereix l'històric feu socialista de Renània”. Bé, aquí només l'ha conquerit, sense arrasar-lo, però també traspua una certa merkelofília. Perquè hi ha molts factors que suggereixen que el resultat es pot atribuir a certa crisi que estan patint els partits socialistes arreu d'Europa –sense mirar a ningú– i que, per tant, el subtítol d''El Mundo' (“Dur revés de l'SPD de Martin Schulz en l'últim test abans de les generals”) sigui el més ajustat, en tant que assenyala com a subjecte de la notícia el partit derrotat.

En tot cas, vivim moments d'adjectius emfàtics en moments de victòries en realitat pírriques. Clinton va guanyar el vot popular (i va perdre l'electoral per menys de 100.000 vots), i en canvi passarà a la història com l'encarnació del fracàs. El gran vencedor de les primàries franceses, Emmanuel Macron, només va superar en quatre punts l'eliminat François Fillon. Davant unes eleccions, és o caixa o faixa. Ara bé, la invasió del llenguatge èpic fa que, de tant en tant, els mitjans acabem oferint composicions excessivament simplificades de la realitat.

stats