“Emporta-te’m amb tu a casa teva”

LA BEL OLID m’envia el llibre Vides aturades, que amb fotografies de Gerard Massagué retrata biografies de refugiats (hauríem de dir-ne “atrapats”) a Grècia. Són instantànies d’una pàgina, d’un paràgraf, d’una línia. Com més n’he llegit, més evident se m’ha fet que som nosaltres, però de Síria: “El meu home era cantant i vivíem bé, en una casa gran a Damasc. [...] Jo era patronista. Jo, professor. Jo, perruquera. El meu fill era molt bon estudiant, es mereix una altra cosa…” L’Àsia, esteticista, talla els cabells i pentina dones perquè se sentin guapes, perquè això “ens recorda qui som”. Mustafà, 26: “Fem veure que no patim perquè és la manera d’anar tirant, però per dins estem trencats”. O el Ryan, de 4 anys, que diu el que heu llegit a dalt de tot.