Opinió 31/01/2017

Perdonar i oblidar?

Veient l’exposició ‘Guerrillers, soldats oblidats’ a la Casa de la Vall amb el calvari dels exiliats republicans que van passar per una Guerra Civil, els camps de concentració francesos i la Segona Guerra Mundial, és difícil que no et bulli la sang

i
Bru Noya
2 min

El passat a cops torna. Però és per fer-te mal. Desconec per quin mecanisme hi ha coses que no has viscut i que portes a flor de pell. Em va passar dissabte passat veient la magnífica exposició que hi ha a la Casa de la Vall ‘Guerrillers, soldats oblidats’ i que caldria haver ubicat en un lloc més accessible que el cap de casa. Amb plafons explicatius i sanguines s’explica la retirada dels soldats republicans de militars i de famílies senceres a partir de l’hivern del 1939, un dels èxodes massius més importants de l’Europa de l’època.

Poc importen algunes errades en els textos com Grimaud per Julián Grimau –polític comunista executat per la dictadura del general Franco-, Sanjurgo per Sanjurjo –un dels principals instigadors de l’intent de cop d’estat del 18 de juliol del 1936- o ‘latifundia’ per la paraula castellana ‘latifundio’. El que s’explica allà em va deixar totalment atordit. És la història d’una desfeta personal i d’una buidor emocional entre aquells exiliats que van patir successivament la Guerra Civil, el maltractament de les autoritats franceses i la Segona Guerra Mundial.

Coneixia part d’aquesta història com a net d’un d’aquells soldats però, anys després, em continua impactant. Fins al punt de plantejar-me coses com ara si és correcte anomenar a l’altre bàndol com els nacionals quan se’ls hauria de qualificar de ‘revoltats’ perquè es van aixecar en armes contra un govern escollit democràticament.

Llegint els textos i mirant les fotos, sobretot dels camps de concentració, com el d’Argelers, es fa molt difícil oblidar i perdonar. L’exposició està sent visitada per alumnes dels tres sistemes educatius, entre ells alguns del Lycée Comte de Foix que aquest divendres aniran a Cotlliure com a participants en el premi d’escriptura de la Fundació Antonio Machado, el poeta que va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després de la derrota del bàndol republicà.

Entre les activitats paral·leles a la mostra cal destacar que el 14 de febrer l’escriptora Hélène Legrais oferirà una conferència sobre la maternitat d’Elna i presentarà el resultat de les seves recerques sobre Elisabeth Eidenbenz, que va inspirar la seva novel·la ‘Les Enfants d’Elisabeth’.

L’any 2014 l’escriptora Assumpta Montellà, autora del llibre ‘La Maternitat d’Elna’ explicava que, davant d’una foto, al Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera, havia vist plorar, desolat, un home gran. A mi, en el meu recorregut per l’exposició, em va faltar poc.

stats