14/05/2017

Camps de refugiats

3 min
Un grup de migrants africans traient el cap per les reixes del mòdul on estan detinguts a Líbia.

PROVISIONALITAT. Tserovani és l’assentament més gran dels 38 que hi ha arreu de Geòrgia, al Caucas. Un poble trasplantat per acollir més de 2.000 famílies que van fugir d’Ossètia del Sud durant la guerra de l’estiu del 2008. Cinc dies d’enfrontaments entre les tropes georgianes i russes que van fer gairebé 500 morts i prop de 2.000 ferits. Recordo que hi havia uns hivernacles a l’entrada, una escola per a un miler de nens, un centre esportiu, un supermercat petit, un forn de pa, una perruqueria... El govern havia decidit que cadascú hauria de fer a Tserovani el mateix que feia als seus pobles d’origen. Sense possibilitats de buscar una feina a fora o d’escolaritzar els nens a les escoles del poble real que limita amb l’assentament. Les petites cases de Tserovani -totes iguals- eren de diferents colors. Verdes per als de la ciutat de Tskhinvali i grogues per als que havien fugit d’Akhalgori. Vivien vides provisionals en funció del seu origen. Condemnats a feines en negre i a revendre’s l’ajuda alimentària diària que els donava el govern. Peons d’unes negociacions polítiques que no concloïen mai. Eren desplaçats interns i la seva missió i esperança havia de ser retornar allà d’on havien sortit, a un territori que el govern de Tbilissi no dona per perdut.

EXCLUSIÓ. Avui hi ha 65 milions de refugiats o desplaçats arreu del planeta. Molts d’ells obligats a viure en camps que són presons a cel obert. Campaments de migrants, centres per a sol·licitants d’asil, d’internament o de detenció administrativa, assentaments improvisats, centres d’identificació, acampades temporals davant les moltes tanques que s’han aixecat a les fronteres, guetos, jungles o hotspots (segons la terminologia que s’imposi en cada moment). Sense drets fonamentals ni llibertat. Llimbs legals i temps truncats on construir una vida. Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l’estada mitjana als centres que coordinen arreu del món és d’uns disset anys. Generacions nascudes en captiveri. Joventuts adormides, frustrades, esperant una oportunitat.

Hi ha més d’un miler de camps de desplaçats interns arreu del món on viuen milions de persones. Migrants obligats a fugir de la fam o la violència per caure en l’exclusió social i en la categoria de problema legal, polític o de seguretat. Molts d’aquests camps, a més, proliferen en països en vies de desenvolupament. En territoris inestables, on els assentaments esdevenen zones de reclusió perilloses enmig dels autèntics forats negres en què s’han convertit les rutes migratòries que travessen, per exemple, el continent africà.

ESCLAVATGE. L’any passat, Itàlia va rebre més de 180.000 refugiats i aquest any podrien arribar als 200.000, segons previsions de l’Organització Internacional per a les Migracions. La majoria d’ells han travessat el Mediterrani des de Líbia, el principal punt de sortida del nord d’Àfrica. Un territori sense llei, on el caos i la violència que trenca el país en una autèntica guerra civil han atrapat migrants, refugiats i els més de 300.000 libis desplaçats interns.

L’ONU denuncia des de fa mesos que Líbia s’ha convertit en un autèntic mercat d’esclaus on les màfies segresten i trafiquen amb milers de persones que intenten arribar al mar per fer el salt a Europa. Homes venuts al millor postor en subhastes públiques o privades. Dones ofertes com a esclaves sexuals per uns 2.000 euros, preu de sortida, el doble del que s’ofereix per un home. Un negoci lucratiu que s’escampa per les rutes de trànsit, molt abans ja d’arribar a les màfies que posen les barques que els deixaran a la deriva d’una sort que pot acabar amb la mort o, en el millor dels casos, en un d’aquests centres provisionals on, tancats, pensaran que ells encara han tingut sort.

stats