Sexisme, política i religió
CONFESSIÓ. Mike Pence és un dels protagonistes de les polèmiques d’internet d’aquests dies als Estats Units. Sexisme, religió i política es barregen en unes declaracions del vicepresident nord-americà de l’any 2002 que fa poc recuperaven al Washington Post. Aleshores Pence va confessar en una entrevista que ell mai menja sol amb una dona que no sigui la seva esposa i que no participarà mai en un acte públic en què se serveixi alcohol si no la té a ella al costat. La polseguera que van aixecar aquestes declaracions demostra com “la idea del gènere divideix radicalment la societat nord-americana”, segons assegura la periodista Emma Green a The Atlantic. El que per a Pence era una norma per protegir el seu matrimoni de les “temptacions” que han afectat molts companys de professió, s’ha acabat convertint en una confessió que transcendeix la vida privada si té conseqüències polítiques.
Quin concepte té Pence de les seves pròpies febleses? Quina visió de la dona hi ha a la Casa Blanca? Quina mena d’interacció imagina el vicepresident dels Estats Units que s’estableix amb una dona, si ell mateix es prohibeix de mantenir-hi una trobada d’igual a igual tot dinant? Pence ha exercit, fins ara, d’ambaixador de Donald Trump. Ho va fer a Europa, poc després de la investidura. Però ¿com afecta aquesta norma una reunió bilateral amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, la primera ministra britànica, Theresa May, o amb la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini? ¿Encaixen elles en la seva visió de la dona com a temptació? El vicepresident exigeix que els col·laboradors que han de treballar amb ell fins tard siguin homes i això exclou professionalment, només per raons de gènere, qualsevol candidata preparada.
BIAIX. Trump i Pence són les dues cares oposades d’una mateixa idea de sexualitat sobre la dona -sobre les dones com a grup-. Un per evitar-la, l’altre per grapejar-la. Tots dos encapçalen l’administració més blanca, masculina i heterosexual des dels Estats Units de Ronald Reagan.
Trump és president, en part, pel vot de molts americans que se sentien agreujats per haver perdut una supremacia social que creuen que encara els pertoca. És el president que s’envolta d’homes per signar una llei que limita el finançament de les organitzacions que defensen el dret a l’avortament.
Potser per tot això, també hi ha un biaix de gènere en el suport a Trump, ja que, segons un centre d’opinió afí als demòcrates, el Public Policy Polling, un 51% de les dones enquestades estarien d’acord amb un impeachment a Trump per les connexions de la seva campanya amb Rússia. Només un 36% dels homes hi estan a favor.
Les preferències socials de Mike Pence, aquesta profilaxi preventiva que assenyala les dones (i la seva pròpia feblesa), ¿podria ser comparable, per exemple, al zel exhibit per alguns governs europeus cobrint amb llençols les estàtues nues que adornaven les sales per on havia de passar el president iranià, Hassan Rouhani, durant la seva última visita a Europa?
INSTITUCIONALITZACIÓ. Els Estats Units són un país cada cop més religiós, malgrat que no hi hagi més practicants. Un estudi del Pew Research publicat el febrer passat confirma que els nord-americans valoren més positivament la gran majoria de grups religiosos que no pas fa uns anys. En un termòmetre del 0 al 100 donen una puntuació de 67 als jueus (cinc punts més que el 2014), 66 als catòlics (quatre punts més), 65 als protestants, 61 als evangèlics o 60 als budistes. Només els musulmans queden per sota del 50 (amb un 48). Aquesta evolució l’han fet tant els votants republicans com els demòcrates.
Mike Pence és un home que es defineix a ell mateix com a “cristià, conservador i republicà, per aquest ordre”. Les paraules del vicepresident són les d’un home religiós que segueix les recomanacions del líder evangelista Billy Graham per protegir el seu matrimoni. Però l’administració Trump retrata molt més que una polarització electoral, o un enfortiment del conservadorisme que va més enllà dels Estats Units: és la consagració del masclisme institucional.
