20/04/2017

Els “sabotejadors” del Regne Unit

2 min

L’endemà de l’anunci de la convocatòria d’eleccions, la portada del Daily Mail era una fotografia de Theresa May amb el titular “Esclafa els sabotejadors”. Es referien a tots aquells que gosen oposar-se a l’agenda del govern, i no només pel Brexit. En un altre tabloide, The Sun, May declarava que, si va a les urnes, és per aturar els diputats “que volen subvertir la voluntat de la gent”. El tret de sortida electoral ha marcat el to de revenja dels vencedors del Brexit sobre un país que cada cop té més assumit que el resultat del referèndum es complirà.

La primera ministra reclama un mandat fort que li permeti haver-se de barallar només amb la UE i no amb el Parlament, i interpreta cada crítica, cada negociació política pròpia del joc parlamentari per esmenar el govern, com si fos un sabotatge, una traïció a la voluntat de la gent. Brussel·les també vol una Theresa May reforçada, però confia que un mandat clar alliberi la primera ministra de l’ala més dura del Leave i li permiti un marge de negociació més ampli. Més “raonable”, asseguren fonts comunitàries. Encara que el discurs sobre el futur del Brexit s’hagi anat endurint en les últimes setmanes a Brussel·les, la decisió de May allargarà una mica més aquests preliminars. La veritable preocupació dels Vint-i-set, avui, són les presidencials franceses. Primer cal aclarir el futur de la segona gran economia de l’eurozona i l’abast de l’amenaça de Marine de Le Pen.

May necessita aquestes eleccions per treure’s de sobre l’etiqueta d’haver estat escollida per succeir David Cameron sense passar per les urnes i tenir més capacitat de negociació amb Brussel·les. El risc -adverteix Charles Grant, director de l’europeista Centre for European Reforms-és que “una retòrica anti-UE excessiva durant la campanya electoral acabi erosionant la bona voluntat que el Regne Unit necessita que tinguin els altres governs europeus si es vol assegurar un acord mínimament decent”.

La prioritat de Berlín, ara per ara, és garantir que la sortida dels britànics no debiliti encara més la Unió. Amb la presidència de Donald Trump a l’altra banda de l’Atlàntic i la bel·ligerància de Vladímir Putin a l’est, Alemanya està convençuda que cal salvar, com sigui, el projecte europeu, i això implica limitar al màxim les concessions al Regne Unit. Les eleccions a la cancelleria del pròxim mes de setembre només enduriran aquesta posició. El socialdemòcrata Martin Schulz sempre ha tingut un discurs molt contrari al Brexit, i una Angela Merkel a la defensiva no s’arriscarà a fer d’aliada de May.

Les enquestes -si algú encara se les creu- justifiquen l’anunci electoral de May, però les conseqüències a llarg termini encara s’han de calibrar. Si ens hem de refiar de les portades de la premsa groga britànica, la veritable oposició a una negociació soft del Brexit no és a Westminster sinó a la redacció dels tabloides més llegits del país. Si la seva retòrica marca el to de la campanya de la primera ministra, a Brussel·les també en prendran nota.

stats