04/06/2017

Els temps de Trump i May

3 min
Theresa May i Donald Trump passejant plegats durant la trobada recent del G-7 a Taormina, Sicília.

ACCELERACIÓ. El canvi s’ha convertit en la nova constant d’aquest temps. Els cicles de la informació i de la política són cada cop més curts. Les previsions a mesos vista són gairebé anhels fugaços. Ho sap Theresa May, que l’abril passat va convocar unes eleccions anticipades al Regne Unit per coronar-se reina indiscutible del Brexit i senyora d’un Parlament amb majoria absoluta conservadora, i ara veu com aquell Jeremy Corbyn que creia acabat l’estalona a les enquestes. Ho sap la premsa nord-americana, que ha descobert els efectes immediats d’un president amb insomni que a les tres de la matinada fa un tuit sense filtres i incendia la política mundial.

Els grans diaris dels Estats Units - New York Times, Washington Post i Wall Street Journal, el nou eix del mal del Donald Trump- no només han multiplicat lectors sinó que també han hagut de reforçar les redaccions des de primera hora del matí per adaptar-se als nous temps informatius globals.

La política internacional es reconfigura a cop d’anunci. El president nord-americà confirma la seva intenció de retirar-se de l’Acord de París contra el canvi climàtic i, de retruc, la Xina es veu investida d’una nova autoritat global per incompareixença del contrari i els europeus recuperen una unitat perduda. “Trump, Putin i Erdogan haurien de rebre el premi Europeu de l’Any que es dona anualment a Aquisgrà”, ironitzava divendres passat a Barcelona el director de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch. Per obra i gràcia del nou inquilí de la Casa Blanca, els europeus volen “agafar el destí amb les seves mans”, com va dir Merkel, i el nou president francès, Emmanuel Macron, planta cara a Trump amb un “Make our planet great again ” que il·lustra com els espais de poder i els lideratges estan en procés de canvi.

INCERTESA. I Theresa May? May no sap si recuperar múscul amb una defensa contundent de la lluita contra el canvi climàtic o callar per no molestar l’últim gran aliat que li queda. El Regne Unit viu una de les campanyes electorals més estranyes dels últims anys. Aquestes havien de ser les eleccions del Brexit, les de l’entronització d’una primera ministra que volia guanyar a les urnes el poder que la reforçaria per negociar amb Brussel·les.

Però el Brexit s’ha esvaït de l’agenda amb la mateixa rapidesa que la imatge de fortalesa i solvència de la primera ministra. Ha estat una campanya trencada pel terrorisme però, sobretot, un error de càlcul polític de l’equip de May. Resulta que, a l’hora de la veritat, això no anava del poder de Downing Street sinó del desencantament social que viu el país. Al Regne Unit hi ha incertesa per unes desigualtats cada cop més extremes i un creixement econòmic massa dèbil. Jeremy Corbyn ha sabut canviar els termes del debat. Ja no es tracta de discutir quin Brexit tindran sinó en quina mena de país volen viure, i una bona part de la societat britànica, cansada de tanta austeritat, ha decidit mobilitzar-se pel vell laborista que el seu propi partit i els tabloides es volien carregar.

VULNERABILITAT. El 60% dels nord-americans i el 64% dels europeus creuen que la pròxima generació viurà pitjor que ells. “Amb aquesta sensació d’inseguretat física, econòmica i de confiança, a qui es pot recórrer?”, es preguntava James Bell, director del Pew Research Center, fa uns dies, a Barcelona, en una trobada al Cidob. Hi ha tres tendències que defineixen aquest moment -segons el Pew-: la “pèrdua de control” (la idea que no controlem les fronteres, no controlem la seguretat a internet i creix la preocupació pel terrorisme); la “pèrdua de confiança” (en les institucions i en el coneixement), i un “nou tribalisme” que ens porta a aferrar-nos i identificar-nos amb el nostre entorn més immediat. “Tot té a veure amb aquesta sensació que som vulnerables”, resumia Bell. Vulnerables en temps de canvis i d’acceleració.

stats