Tardà o Messi? Montilla explica amb un 'xist' per què prefereix el diputat
El republicà presenta el seu llibre amb l'expresident i Puigcercós, dos "pares" del tripartit
MadridDos 'indepes' i un federalista amb dos tripartits en comú intenten explicar com hem arribat fins aquí. I coincideixen, a grans trets. Joan Tardà presenta llibre a Madrid i ha triat el seu company de partit, Joan Puigcercós, i l'expresident de la Generalitat, José Montilla, perquè l'acompanyin a la seu de la Generalitat a Madrid, Blanquerna, per fer-ho. Els ha triat perquè són "amics", tot i que amb un té més "afinitat política que amb l'altre". (Endevinin amb qui.)
Però l'homenatjat és l'autor. I els dos convidats li tornen els elogis amb generositat. "És Tardà un Messi que fa bons els que són al seu voltant?", pregunten des del públic. "És millor que Messi", coincideixen tots dos. I Montilla elogia, amb un 'xist', la seva honradesa: "No li compraria un cotxe de segona mà, però perquè no tinc carnet".
Passades les ensabonades, arriba la teca. El llibre és un recull d'articles a la revista 'El Siglo' i té un títol poc sorprenent venint de qui ve: 'Proceso hacia la independencia'. En el llibre Tardà mira enrere, i comença a repassar els temps en què ERC era un partit "ingenu" que va donar suport als governs de José Luis Rodríguez Zapatero. "Calia arribar al campament base, que era l'estat federal", defensa el diputat. I els primers dos anys es va anar fent. Però aviat va arribar el "bienni negre" de Zapatero quan, segons Tardà, va demostrar que era incapaç de canviar la "retòrica postfranquista del nacionalisme i espanyol i de les burgesies basca i catalana pel de l'esquerra renovada i les esquerres nacionals".
I és en aquesta etapa que es comença a gestar la nova realitat política catalana, concedeixen els tres, que reivindiquen el llegat dels governs tripartits. No és una anàlisi del tot original, perquè tots tres assenyalen la sentència que lamina l'Estatut de Catalunya, el 2010, com el moment en què es va girar la truita. Però l'expliquen a Madrid, davant d'un públic menys acostumat a escoltar-la.
Tant Tardà com Puigcercós no poden evitar esbossar un somriure culpable pel fracàs d'aquell procés: en aquell 2004 que van donar suport a ZP l'independentisme tenia un suport del 14% de la població. Avui és majoritari.
L'exlíder d'ERC i l'expresident van estar molt implicats en la negociació d'aquell Estatut, i Puigcercós recorda com, durant aquesta negociació, va dir-li a Zapatero que si l'Estatut s'aprovava tal com l'hi van presentar s'obriria una finestra per "cohabitar" durant 30 anys. S'hauria "estabilitzat la relació". Però no. La història és coneguda. L'Estatut va acabar laminat. De qui va ser la culpa? Aquí Montilla entra en escena (quan ho fa, marxen mitja dotzena de persones de l'auditori): segons la seva versió, una part del PSOE va ser incapaç de pair l'Estatut per culpa de la "subhasta" a l'alça que es va produir entre ERC i CiU, que competien pel mateix tipus de públic. Les culpes doncs, segons ell, són "a les dues bandes".
Després, diu, el govern de Zapatero es va debilitar, i va ser incapaç de "controlar" el Tribunal Constitucional amb la posterior sentència. I Tardà recorda que va ser Montilla un dels primers que va alertar de la "desafecció" catalana.
I ara, què? En això s'acaben els acords. Montilla reclama diàleg, mentre que els dos independentistes veuen una falta de projecte a l'Estat que farà guanyar la seva opció per "incompareixença del rival".
