Iceta, el MacGyver de la Tercera Via
BarcelonaEl popular personatge de la sèrie MacGyver era famós per la seva capacitat per desactivar un perill imminent, sovint una bomba amb compte enrere, armat només amb un xiclet, un clip i una navalla suïssa. Doncs bé, Miquel Iceta es va presentar aquest dimarts com el MacGyver de la tercera via, l’home que, agafant idees d’aquí i d’allà, s’atreveix a dibuixar una solució al plet entre Catalunya i Espanya abans del temut xoc de trens. I quina és aquesta solució? Doncs es tracta de traslladar a la Constitució el contingut, i sobretot l’esperit, de l’article 5 de l’Estatut, que és aquell que diu que “l’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català”. Aquesta és una de les propostes que apareixen al llibre La Tercera Vía. Puentes para el acuerdo (Libros de la Catarata), que ahir va presentar a la llibreria Alibri de Barcelona en una sala que, si ja era petita, va esdevenir asfixiant. El missatge final va tenir un punt de súplica: “Sisplau, llegiu el llibre, critiqueu-lo, critiqueu-lo molt si cal, però, sisplau, l’important és que se’n parli”.
Acostumats com ens té a fer servir la ironia, ahir el to d’Iceta va sonar greu en la major part de la intervenció, fins i tot quan va criticar el referèndum dient que quan en una eliminatòria de futbol s’empata, no es decideix tot amb un sol penal, sinó que hi ha una tanda. “No ens ho podem jugar tot a un sol penal!”, va clamar. Abans havia sigut Alfredo Pérez Rubalcaba, copresentador del llibre al costat de Pere Navarro, qui havia alertat de la gravetat de la situació. “Els pròxims mesos no seran fàcils”, va dir abans de mostrar-se segur que tot acabarà bé perquè “els pobles no solen suïcidar-se políticament, llevat que siguin britànics”, va postil·lar entre les rialles de la concurrència. Entre els assistents hi abundava la gent gran, votants socialistes de tota la vida necessitats d’una bona dosi d’autoestima, i cares conegudes de l’oficialisme com Salvador Illa, Carles Martí, Núria Marín, Xavier Amor i David Pérez juntament amb clàssics com Anna Balletbò i Josep Maria Sala, i alguna absència significativa com la de Núria Parlon. A primera fila, Ramon Espadaler (cada vegada més en el seu paper de màrtir del procés), Carlos Carrizosa, de Ciutadans, i Antón Costas, possiblement el perfil més transversal de la tercera via.
Iceta va llançar els habituals dards enverinats a l’independentisme (“els del patria o muerte ”), però no va poder amagar un cert pessimisme perquè no veu marge de maniobra entre els uns, el PP, i els altres, ERC i PDECat. “Estem entrant en una etapa seriosa, complexa, de pronòstic reservat, i la gent s’hi ha de posar per dir que aquest no és el camí”. I va reclamar que es creï ja al Congrés una comissió d’experts sobre la reforma constitucional. Però com ja li va dir Rubalcaba en una ocasió, això no ho arregla ni Miquel Iceta. Ni tan sols MacGyver.
