Defensant l’indefensable
El fiscal superior de Catalunya, a les ordres de la Fiscalia General de l’Estat, s’ha querellat contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, i Francesc Esteve, secretari general del departament, perquè “han licitat la compra d’urnes”. Ni tan sols les han comprat. Han “dit” que les comprarien. I s’hi querella perquè aquestes urnes podrien servir per aplegar les paperetes en el referèndum d’autodeterminació (que Espanya no permet fer a Catalunya). No sé què deu haver contestat a la pregunta: “Hola, amor, com t’ha anat la feina?”
Aquest sistema el feia servir el meu pare amb resultats desiguals. Segons com, et fotia un calbot, i quan li preguntaves: “Per què?”, et deia: “Per si de cas”. El calbot preventiu. Per si de cas les urnes serveixen per al referèndum, calbot. Queda clar que les urnes servirien per al referèndum, en fi. No crec que la Meritxell Borràs les volgués utilitzar com a terrari de serps de cascavell i llangardaixos. Però, tot i així, la llei ha d’actuar quan té proves dels actes que considera “delictius” i no abans de tenir-les. Comprar urnes, per part de la Generalitat, és legal. De la mateixa manera que és legal comprar un ganivet. No podem empresonar un senyor que compra un ganivet, per molt que ens imaginem que el senyor pensa fer servir el ganivet per escorxar la seva àvia materna.
De tot això se’n desprèn que l’Estat, aquest cop, no pensa permetre cap foto amb cues com les del 9-N. I sobretot no pensa haver d’enviar els policies -els que no tingui destinats al Prat- a requisar paperetes davant de la resistència pacífica de la gent (de la gent del sí i del no). No pensa enviar ningú a destruir urnes. I això ho evita querellant-se amb tot el govern, si cal. I no pensa enviar ningú a destruir urnes perquè en el fons del fons del fons, sap que està defensant l’indefensable i té complex de culpa.
