09/03/2017

El comptable

2 min

En Montull, l’home que ens va prometre que ens divertiríem aquesta setmana (sense referir-se, suposo, a la remuntada ), ahir va parlar del tresorer de Convergència Daniel Osàcar al judici per l’espoli del Palau de la Música. Va dir: “Osàcar venia, comptava els diners i se n’anava”.

És curiosa aquesta descripció dels fets que ens va oferir en directe per la tele. Si ens l’hem de creure -perquè l’Osàcar ho nega tot amb contundència cantelluda i molt vigorosa- figura que l’home (l’Osàcar) hi anava (pas número 1), comptava els diners (pas número 2) i, tot seguit, se n’anava (pas número 3). No és una manera gaire elegant i canònica d’actuar fora de la llei. I m’explico: els gàngsters, normalment, no compten els diners que cobren als seus protegits (diguem-ne així) perquè, com que són diners destinats a untar-los, se suposa que hi seran tots. Si no hi fossin, el gàngster tornaria a visitar-lo de més males maneres. De fet, és el mateix protegit el que, quan cal, adverteix al gàngster que els diners no hi són tots al sobre perquè ha tingut un mal mes. I llavors el gàngster li dona una moratòria o li clava una pallissa.

Compten els diners els comptables, és cert, i per això es diuen comptables. Compten els diners els empleats de les entitats bancàries quan fas un ingrés o et donen efectiu. I ho fan, justament, davant teu perquè no hi hagi reclamacions o malentesos. Compten els diners els repartidors de pizzes quan, en la foscor del replà, els dones les monedes de la guardiola de la teva filla. Compten els diners els membres de l’AMPA, quan els pares els porten l’import dels llibres. Compten els diners els cobradors dels supermercats quan han de fer caixa. Però els gàngsters que cobren una picossada il·legal per una activitat il·legal no els compten mai davant de l’altre gàngster o del desgraciat que els paga.

stats