Gràcies, Reis, gràcies

Gràcies, gràcies, gràcies, cultura cristiana, sistema heteropatriarcal, capitalisme i fins i tot monarquia absolutista per la nit d’avui, que jo reinterpreto a la meva manera, igual que reinterpreto les receptes de vedella amb bolets. Gràcies per la nit de Reis, per la idea de la galleda plena d’aigua i el pa sec. Gràcies per la idea de les sabates, que permeten a Ses Majestats comprovar el nombre de membres de la unitat familiar, en una era dominada per la informàtica. Gràcies per aquest matí, que les criatures s’han quedat amb la iaia, mentre vosaltres anàveu, precipitadament, a l’Abacus o al Palacio del Juguete, a buscar una cosa més, que omplís, que fes bulto. Gràcies perquè, per mantenir l’ordre reial, els Reis també t’han de portar una cosa a tu (unes malles per anar a córrer, unes altres, que estrenaràs ara mateix). Gràcies, perquè el sopar que deixem als Reis (amb aquesta ampolla de vi tan bo) algú se l’haurà de cruspir. Gràcies per l’espera, aquesta espera (vigila, vols dir que ja dorm?) fins a l’hora d’embolicar i distribuir. Gràcies per la manera de despertar-nos demà. Per aquest: “Ja han vingut?” febril de quan encara és fosc. Gràcies pel matí en pijama, per l’estudi de les instruccions, pel “no vull esmorzar”. Gràcies per la trucada de la iaia i dels tiets. Gràcies per la sensació de sentir que és l’últim any, però al mateix temps el més de veritat, el de les preguntes. “¿Els Reis com és que no ajuden els refugiats?” Gràcies per les mirades, avui, a l’hora d’apagar la tele, no fos cas que vegi la Cavalcada de Barcelona, que és molt més rica que la nostra. Gràcies, gràcies, gràcies, en qualsevol cas, gràcies perquè tenim nens a prop. Perquè amb nens tot té sentit, tot té gràcia, tot és divertit, tot és molt trist, tot és màgic, tot és bèstia, tot és efímer, amb nens a prop ara, per un moment, som immortals.