23/06/2017

Els llibres a l’aula

2 min

Llegeixo un d’aquests reportatges al diari sobre escoles innovadores (on Finlàndia surt dues o tres vegades). Diu que són escoles “sense classes, sense horaris i sense llibres de text”. Els nens s’organitzen entre ells, trien i busquen informació a internet.

Els horaris -ja ho sabíem- estan proscrits a les escoles pedagògicament avançades, perquè no tenir-ne, d’horari, és el símbol de la llibertat. Jo mataria, per tenir un horari! Les taules i les cadires també estan mal vistes, i no seré jo qui se’n queixi. M’agrada tenir taula i em sembla més pràctica per evitar el mal d’esquena, però tot sovint escric i menjo sota un arbre. Però el que em sobta és que els llibres també caiguin malament. Et diuen que és millor no tenir-ne, perquè són cars (les mongetes i les sabates també, però en aquest punt no discutim), i que és molt més pedagògic que siguin els nens els que confeccionin uns apunts (dintre de la franja horària que triïn des de terra estant). Es valora que el mestre no en faci servir, de llibre, perquè no fer servir llibre el converteix en algú menys convencional. De la mateixa manera, es valoren els discursos no llegits i els programes o monòlegs improvisats.

Si eliminem els llibres de l’aula, perquè és bo que els nens s’espavilin i busquin la informació a internet, no cal que fem, després, campanyes de foment de la lectura, espantats perquè ningú llegeix. Diem que els llibres són cars (ho són, però també ho són els telèfons mòbils) i que a la classe val més no tenir-ne, com si tenir llibres a la classe ens convertís en uns fatxes retrògrads. I, després, pretenem que els nens es passin la tarda llegint, del tot emocionats. Abans dèiem “que el llegir no et faci perdre l’escriure”. Ara hauríem de dir “que l’escriure no et faci perdre el llegir”.

stats