Quanta, quanta mandra...

Quina mandra que tinc. Quina megamandra. Quina mandra descomunal, el Titanic, l’ Azzam de les mandres. Badalls i més badalls, ulls lleganyosos, és que se’m tanquen els ulls, quina passió de son...

Coincidint amb la notícia que Sabadell acollirà un nou festival de circ, els polítics de Ciutadans (o Ciudadanos, o tots dos noms alhora) han tirat endavant una moció a Esplugues de Llobregat (Cuevillas de Río Tinto, a partir d’ara) perquè els senyals de trànsit estiguin retolats no només en català, sinó també en la llengua obligatòria d’Espanya, tal com diu la llei espanyola que ens regeix i guia. Per tant, gràcies a ells, ara aquells cartells on hi hagi text en llengua indígena (“mercat municipal”, “gual”, “no aparqueu”...) hauran de dur la corresponent traducció a l’espanyol. L’stop, com que és en anglès, potser ens el perdonen, per fer-se els hipsters.

Per què ho fan? Suposo que per demostrar qui mana al solar, perquè és evident que fins al dia que ells es van constituir com a partit regenerador, cap de nosaltres no va confondre un mercat amb un tanatori i un stop amb un pas de cabres. Ni els avis, ni els que s’han tret el carnet de conduir, ni els guiris, ni els castellanoparlants, que, com és natural, se saben espavilar (en general) també quan entren en un forn de Rostov del Don. Hem emigrat a Alemanya, hem anat a adoptar els nostres fills a la Unió Soviètica, hem fet Erasmus a Itàlia, hem viatjat amb Interrail a Dinamarca, però a Esplugues (Cuevillas) s’ha de retolar també en espanyol. No cal que us digui quanta pasta ens costarà, això.

Té, un altre badall. Com m’enyoro d’aquella època (fa quatre dies) en què encara no havíem conegut les bondats de la nova política i de la regeneració. Que bé que estàvem, penso ara, quan no ens havien explicat encara quins eren els problemes reals de la gent.