Els sentiments
El senyor Gay de Montellà, president de la patronal Foment del Treball, va llevar-se amb una idea genial que va voler compartir. Després d’una nit, qui sap si agitada, va revelar-la: Catalunya necessita un nou Estatut. Un Estatut que tingui en compte “el respecte per la identitat catalana” i que faci “una proposta en el camp fiscal, la llengua, la cultura i els sentiments”. Em sembla molt bé que el respecte per la nostra identitat s’hagi d’apuntar en un Estatut, què carai. Si no, la gent se n’oblida. I sobretot, sobretot, m’emociona que el nou Estatut que somia el senyor Gay inclogui una “proposta” per als nostres “sentiments”. Suposo que es concretaria en uns tallers (bé de preu) que ens permetin treure el nen que portem a dins així com unes classes de meditació a la platja on ens fusionaríem amb el cosmos.
A mi la idea em sembla bona i espero que ben aviat els del PP recullin firmes -en això de recollir firmes per als Estatuts dels catalans hi tenen la mà trencada- per fer-lo realitat. Tot torna i cal, també, que torni l’Estatut que van passar pel ribot. Però per què només l’Estatut? Hi ha moltes altres coses que haurien de tornar. Les muscleres. I els cabells arrissats de l’Àngels Barceló fent cameos a la sèrie del Tricicle que es deia Tres estrelles. I la crema de llet a les salses. I les postres anomenades pijama. I la bombolla immobiliària. I el Fòrum de les Cultures. I els bars de fumadors. I el recorregut antic de la Marató de Barcelona, que començava a Mataró. I l’anunci de Soberano. I Monica Lewinsky. I OBK. I Los Pecos. I les estàtues humanes descartades de la Rambla per dolentes i poc esforçades, que per a alguns de nosaltres eren les millors, com les de la família Simpson. I els cotxes sense airbag. I els animals al circ. I Jordi Pujol i José María Aznar. I les antigues pessetes.
