20/06/2017

Joan Lluís Bozzo, regala-li una entrada...

2 min

“La policia investiga càntics a Al·là en una festa de final de curs”, llegim a El Mundo. Va ser a l’Escola de Música Ireneu Segarra, de Palma. Els alumnes “van dedicar lloes a Al·là i van celebrar l’extermini dels cristians”. A més a més, “anaven vestits de negre i amb els peus descalços, una estètica que no va agradar a alguns pares”. La mare d’un alumne és la que ho ha denunciat.

Diguem, sense esperar més, que la perillosa tonada pertany al famós i multipremiat musical Mar i cel, de Dagoll Dagom, amb música d’en Guinovart, basat en el text de Guimerà. La de “les veles s’inflaran”, sí. I, efectivament, diu que “arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d’Al·là i aquest mar estimat serà nostre, el mar dels germans musulmans”. Aclarim, per si de cas, que aquest últim paràgraf no es refereix al famós moviment islamista.

En fi. Si el nen, l’any que ve, interpreta la cançó de Javert, d’Els miserables, la dona ens dirà que incita a la pena de mort. “El criminal que vaig capturar em deixa viure, em deixa lliure. M’hauria hagut de clavar el punyal, m’hauria hagut de matar”. Si canta el tema d’Anita de West Side Story, trobarà que parla de dones objecte: “Un noi com aquest només vol una cosa de tu i quan ho hagi fet et deixarà”. I si canta l’última de Grease, trobarà que parla d’homes objecte: “Val més que et posis en forma perquè necessito un home”. Fora de context no se’n salva ni Frozen, perquè a les històries (des de la Caputxeta fins a La canción del pirata, d’Espronceda, passant, esclar, per la Bíblia) hi ha violència. Per a mi el que és greu no és que la dona, ofesa i alarmada, consideri que la cançó fa adoctrinament islàmic. Per a mi el que és greu és que no deu tenir cap mena de relació amb els monitors i mestres de l’escola, ni amb el seu fill, ni amb els altres pares, que li haurien explicat (amb paraules senzilles) de què va l’obra.

stats