Correm, correm, ara que podem
“Ja són aquíiiii….” (i llegiu-ho per dins, sisplau, amb el to innocent i a la vegada psicòpata de la nena de Poltergeist ). Ja tenim el regal de moda als carrers i a les places. L’ha dut el Pare Noel, l’ha cagat el tió o l’heu trobat sota l’arbre. Els Reis, de moment, són innocents; no han passat encara, perquè els Reis passen, fins al punt que la pregunta, l’endemà és: “Què t’han passat, els Reis?” Un verb, per cert, similar al que fèiem servir quan preparàvem els Pastorets. La pregunta no era: “Qui us dirigeix?” La pregunta era “Qui us assaja?”
Em refereixo als segways infantils. No tenen ni manillar, com els dels grans, i estic segura que deu ser divertit enfilar-s’hi i veure que t’aguanta i que no caus, no ho dubto. L’ésser s’hi enfila i la cosa rutlla. Al costat, un progenitor camina. Al voltant, els vianants s’aparten, però es miren fascinats l’espectacle. Un ésser menor d’edat al damunt de dues rodes i una plataforma que li estalvia caminar. Com als guiris ganduls. Pel Portal de l’Àngel causen sensació.
No sé si aquests nens deuen tenir, també, bicicleta. Potser sí, però esclar, cansa més. Suposo que el patinet (havent de fer anar un peu) els deu semblar feixuc. No endevino si ho faran servir per anar a extraescolars, per jugar els diumenges o per fer -qui sap- que avis i pares, al costat d’ells, facin una mica de cames. Aviat tindrem una normativa a l’escola, perquè els segways s’hauran d’aparcar en algun lloc, i acabaran sent un problema. Quan enviem els nens a fer un encàrrec (ves a comprar el pa) hi aniran en segway. Tindrem el primer accident i en farem programes especials. El metge ens dirà que són massa sedentaris, i els apuntarem a spinning, perquè facin exercici. I l’any que ve els podem regalar un rickshaw amb un senyor que pedali inclòs.
