Descobrir el Mediterrani i salvar la terra
De totes les coses que li va dir Inés Arrimadas a Toni Cruanyes durant l’entrevista que li va fer a TV3, aturem-nos en el moment dels llibres socialitzats. La líder política es queixava que els llibres de text són tan cars que “hi ha alguns pares i mares que s’han organitzat per socialitzar-los”. I que el seu partit, suposo que sempre amatent al pols ciutadà, va presentar una esmena al Parlament: “Perquè els llibres se socialitzin i estalviem aquesta despesa a les famílies, però Junts pel Sí no en vol ni parlar!”
Com ho explico? Els llibres ja fa anys que se socialitzen, no només entre germans. I que els llibres se socialitzin no depèn “d’uns pares i unes mares” que acaben de tenir una idea. Depèn dels mestres i depèn de l’AMPA. Es fa en equip i es decideix conjuntament perquè això “fa escola” i, efectivament, com ella diu, “això ajuda a fer que els nens valorin les coses”.
Però (com sabrà quan tingui fills i visqui el dia a dia de l’escola) no es poden socialitzar tots els llibres. Perquè n’hi ha que són d’exercicis i complementen els de la matèria, com el de castellà, el de català o el de matemàtiques. I en aquests llibres els nens hi escriuen. Jo en tinc de quan era petita i també deso els de ma filla. A la meva escola, m’explica el tutor Francesc, els nens “es fan” el propi llibre de medi.
Però també està bé no socialitzar-los tots perquè els llibreters també mengen, com els venedors de bates, de llapis, de vambes i de material escolar, que sempre comprem tot i que (en el cas de la roba) també reciclem. I no ens cal cap llei per fer-ho. El problema de veritat, si em permet Inés Arrimadas, són les beques per a les famílies amb dificultats, que diria que depenen del govern espanyol. Cada cop es retallen més. Aquest és el problema de veritat, que, insisteixo, descobrirà quan visqui el dia a dia de l’escola, lluny dels gabinets de premsa i els despatxos.
