El discurs del mètode (3)

D’aquesta exclusiva de l’ARA en què llegim que dos exdetectius de Método 3 cobraven de l’estat espanyol per fer informes de polítics catalans amb l’objectiu de fer guerra bruta contra el procés m’agrada aquesta frase que un d’ells envia a la seva dona (avui exdona) per WhatsApp. Diu: “Hi ha una lluita política molt important en què Catalunya es vol separar d’Espanya i això causaria molts problemes econòmics”. I afegeix: “Estem intentant que això no passi. Tot és molt complicat perquè hi ha involucrats els màxims poders”.

Com veieu, ha de ser un exdetectiu el que ens faci saber (gràcies a l’ex, que ho ha denunciat) el que pensen de veritat els poders espanyols de la independència de Catalunya. Causaria “molts problemes econòmics”. Vet aquí la progenitora dels ous. Ni el dolor per l’Espanya trencada, ni l’amor a Montserrat, ni el llegat dels Reis Catòlics, ni famílies que no es parlarien, ni murs i fronteres. El senyor parla de pasta. Dels problemes econòmics que causaria la independència dels catalans.

Si l’Estat es gasta tants diners en això que en diem l’“operació Catalunya” (paga a detectius perquè ens espiïn polítics, amics d’en Fernández Díaz perquè fabriquin proves falses, més tot el que no sabem...), hem de suposar que és perquè calculen que si ens independitzem en perdrà molts més, cosa que vol dir que, naturalment, els deixarem de perdre nosaltres. Tinc un conegut que no se separa, tot i que en tindria ganes, perquè diu que separat perdria poder adquisitiu (la dona és qui guanya la major part dels diners) i llavors ja no es podria permetre tenir Gol TV. Hauria de baixar al bar a veure els partits. Poso l’exemple de Gol TV perquè pagant la indemnització de Florentino Pérez pel Castor, el rescat de les radials de Madrid i el viatge de Felip VI a l’Aràbia Saudita a vendre armes no em sento exactament “solidària” amb Espanya. Només em sento lleugerament panoli.