Actuar com si...

Una setmana de judici contra Mas, Ortega i Rigau per posar les urnes de cartró el 9-N ha deixat en evidència que el temps s’acaba. La política s’ha fet en seu judicial i comença a ser tard per continuar actuant com si... Com si l’Estat no veiés la magnitud del que està succeint a Catalunya i l’embranzida cap al referèndum. Com si el procés no tingués conseqüències i no requerís sacrificis als polítics i als ciutadans.

Sembla clar que el Govern va desafiar l’Estat garantint una consulta participativa d’èxit aleshores incert esperonat per l’impuls ciutadà i pels que l’acusaven de manca de convicció. També sembla clar que l’Estat va instar el TC a actuar, però deixant-se alguna porta oberta. No tant per pactisme com per incredulitat no es va respondre a la petició dels aclariments requerits per al compliment de la decisió judicial. El fet és que ni la fiscalia, ni el govern espanyol, ni el govern català van voler portar la tensió a l’extrem i afrontar conseqüències més imprevisibles que una votació popular. Tots van fer com si... fos una costellada, com si no hi tinguessin res a veure, com si... També el fiscal, quan ha justificat la seva actuació declarant-se independent. Impensable en qualsevol judici no sospitós de tenir un marcat component polític.

Un cop acabat el judici s’obre un nou capítol. Ningú podrà fer ja com si. Seran declarats innocents o culpables, però Rajoy no pot continuar xiulant com si no fos cosa d’ell. Els seus no el deixaran.