24/12/2016

Bones notícies

4 min
Bones notícies

Sovint els periodistes quedem atrapats per una visió negativa del món. Els fets, per passar a la categoria de notícia, necessiten ser nous, sorprenents, impactants, insòlits, greus, i aquestes condicions, que són necessàries per captar el nostre interès i el dels nostres lectors, s’acostumen a donar més fàcilment en les notícies negatives. El magnetisme del titular en majúscules, de la xifra més alta, del decibel exagerat i l’acceleració de la realitat fan que els diaris siguin, sovint, un catàleg de la misèria de l’ànima humana amb la seva tristesa, violència, impotència i maldat.

Aquest diumenge hem decidit revoltar-nos. La redacció de l’ARA ha treballat en un diari de bones notícies i, sorprenentment, ens ha sigut més fàcil del que havíem previst.

Llegeix aquí la versió web del dossier 'El 2016, en 50 bones notícies'

Quan ens ho vam plantejar ens preguntàvem com aconseguiríem trobar bones notícies l’any de l’èxode de milers de refugiats que han mort al mar Mediterrani, l’any de la vergonya del món civilitzat a Síria, l’any de l’elecció de Donald Trump, del Brexit, del desprestigi de la política tradicional, de la mort d’alguns dels nostres artistes preferits. Doncs ho hem fet.

Aquest diumenge el diari l’obrim amb un dossier amb 50 bones notícies de tots els àmbits. Des de la derrota de la ultradreta a Àustria fins als gols virtuosos de Messi, des de la reducció de l’atur fins als exemples de coratge i solidaritat amb els refugiats. Dels avenços científics en biomedicina al nou coneixement sobre l’Univers, de la lluita per una escola millor que ajudi a concentrar-nos en el que realment importa -que és l’ensenyament i l’educació- al creixement econòmic, de les exportacions catalanes a la denúncia d’homes i dones dels comportaments masclistes que envolten molts més gestos dels que en som conscients. Per mantenir la presència de la nostra doble personalitat, per moure’ns entre els nostres Jekyll i Hyde periodístics, hem comptat amb Manel Fontdevila, que posa el contrapunt amb un to d’humor. Bones notícies, sí, però amb una veueta que ens recorda que el nostre esforç té un punt volgudament ingenu. Us animo a llegir el dossier, i des del diari procurarem mantenir l’esperit positiu (almenys durant uns quants dies).

Estimats monstres

L’esperit nadalenc del diari de bones notícies és una abraçada als nostres lectors. Ho aprofitarem per abraçar també les nostres famílies, els nostres amics. És Nadal i per un moment tindrem dret a pensar que les coses poden sortir bé, que tenim la gran fortuna de ser estimats i estimar, que té sentit lluitar per les nostres il·lusions i els nostres somnis, pel futur.

Els anuncis de cava mostren famílies aparentment meravelloses. Són poques. La majoria de famílies són una mica més lletges que a la publicitat i una mica més disfuncionals i de geometries d’allò més variades. Què és una família perfecta?

La meva família perfecta és la que tothom construeix al llarg dels anys amb les naus i també les restes d’aquesta mena de naufragi en què consisteix viure. Avui ens trobarem amb la nostra galeria particular de meravelles i de monstres estimats.

Veurem les mares que han fet i fan d’imant. Les que van cuinar quan tocava i les que cuinen ara, les que porten setmanes preocupades per anar a comprar, perquè les forquilles siguin totes iguals i els tovallons de fil estiguin ben planxats. Les dones i els homes que s’han imposat que sigui un dia bonic malgrat les dificultats. Aquelles mares que han anat a la perruqueria, que han comprat o han fet regals i que encara seran a la cuina quan arribin els primers convidats.

Veurem els pares que buscaran cadires i es descomptaran vint-i-cinc cops, que baixaran a fer compres d’últim minut. Els pares que avui rentaran el cotxe. Pensarem en els pares absents. Alguns veuran també els homes que es posen el davantal amb naturalitat i encara són l’admiració de les dones de la resta de la família que no poden evitar donar algun cop de colze.

Veurem nens corrent amb regals que no necessiten i no voldrem mirar els nens sense regals.

Veurem el cosí llunyà que arriba amb cara de pomes agres i sense ganes de parlar perquè és oncòleg infantil d’un hospital públic i molt sovint no té ganes de parlar.

Veurem l’àvia que als 84 estudia anglès i també l’àvia que té por perquè amb l’Alzheimer no sap on és ni sap que viu, però t’abraça dolçament.

Veurem els germans, els que competeixen i els que es complementen. Les germanes que amb una sola mirada ho entenen tot.

Veurem les noves parelles. Veurem els amics que fa vint-i-cinc anys que s’estimen i els que fa vint-i-cinc anys que s’odien.

Avui és també un dia d’absències, de forats negres en la memòria. Però sobretot serà un dia de nens. Dels que ens injecten fe en el món i omplen les cases de riures i crits.

stats