14/08/2016

El valor del passat

2 min

Després d’uns dies infernals a la platja, he viatjat a Roma, on havia estat per motius professionals però mai amb temps de visitar res. Aquest cop hi he anat com a turista.

Els italians són uns mestres en l’art de la seducció. Tret del Colosseu, l’arc de Titus i el de Constantí, el Panteó i algun lloc més, la majoria de restes de l’Imperi són pedres i ruïnes. Els Fòrums Imperials són diverses hectàrees on el guia repeteix: “Aquí hi havia, aquí hi havia, aquí hi havia...” Però no hi ha res. Vas amb un plànol de l’antiga Roma dels emperadors i gladiadors imaginant-ho tot per sentir l’emoció de trepitjar el mateix terra que Trajà, Juli Cèsar, Neró o August. Però sense imaginació la veritat és que no hi ha gaire diferència entre visitar els Fòrums i les obres de la plaça de les Glòries a Barcelona.

Fora ironies, la ciutat m’ha fascinat. Visitar Roma és un acte d’humilitat. T’adones que fins i tot l’imperi més poderós acaba sucumbint a les guerres, les revolucions, la demografia i els canvis tecnològics i socials. Damunt dels magnífics temples romans es van edificar esglésies, i, per damunt, obres renaixentistes i, després, palaus neoclàssics. Roma són capes sobreposades d’història, com els estrats de les muntanyes o del tronc dels arbres mil·lenaris. Saqueig a banda, et preguntes com podien espatllar, un cop i un altre, les obres arquitectòniques del passat. La resposta és senzilla: no donem valor a la història fins que passa molt de temps. Ho vam fer a Catalunya amb el Modernisme, i ho fem avui en dia enderrocant obres civils recents per fer-ne de noves. I d’aquí uns segles també es posaran les mans al cap.

En això els humans no canviarem mai: el passat més recent ens sembla el menys valuós.

stats