25/03/2017

Democràcia a mida

2 min

Les primàries són un procediment per escollir el candidat d’un partit en una contesa electoral. Així, s’entén que el que és elegit candidat ho és de tot el partit i té el suport més o menys entusiasta (els estats d’ànim no es regulen) de tots els membres. El Partit Socialista francès va fer primàries. Va guanyar qui no tocava, és a dir, qui no volien els que remenen les cireres. Els simpatitzants van elegir Benoît Hamon, del sector esquerrà, contra la voluntat de la direcció. I ara Hamon afronta les eleccions sol, amb un gotejar constant de personalitats del partit cap a la candidatura d’Emmanuel Macron. Ministre i protegit d’Hollande, va deixar el govern per ser candidat i es va negar a participar en les primàries per por de perdre i perquè no volia dur la bandera d’un govern desprestigiat. Una concepció prou mal·leable de la política que dona idea de la crisi de la forma partit.

El cas dels socialistes francesos és una mostra més de la desorientació política que vivim. Crèiem que la democràcia era per garantir a la ciutadania el dret a decidir i resulta que només és per ratificar el que ja han decidit d’altres. Quan de cop els electors han començat a votar el que no estava previst pels que marquen el perímetre del poder i l’opinió, es diu que s’han deixat enganyar i es parla de crisi de la democràcia representativa.

Mentre la dinàmica bipartidista funcionava sense soroll, dibuixant cada dia un espai polític més tancat, la democràcia era el millor dels règims possibles. Les crítiques marginals sobre la manca de representació i el cultiu de la indiferència quedaven a benefici d’inventari. Quan els ciutadans, asfixiats pel nivell de reducció de l’espai polític, han expressat descontentament amb unes polítiques que els menystenen, es veu que la democràcia està amenaçada pel virus del populisme. I que s’ha de limitar la capacitat de decidir de la ciutadania. Dèiem que la democràcia era un enginy per evitar l’abús de poder i garantir la possibilitat de canviar pacíficament els governs. Ara resulta que tot això només val si els que voten respecten unes preferències preestablertes. La democràcia com a vestit a mida.

stats