El temps que ve
Del soroll a la crua realitat. Trump, amb el seu carrusel d’insinuacions i amenaces via missatges electrònics, va clarificant el temps que ve. Una parada en el procés de globalització: els de casa, primer. És un discurs molt vell, però que ara torna i per governar. És Trump, però també és Fillon, que, contra el principi de laïcitat, afegeix la tradició catòlica com a tret rellevant de la seva idea de la República que ha d’emparar els francesos.
Què ha passat? Que l’accelerat i desgovernat procés de globalització ha provocat senyals sísmics arreu del món i una gran part de les classes mitjanes i populars dels països rics s’ha vist amenaçada. Al mateix temps, prenien consciència que la supremacia europea ja és història i que fins i tot els Estats Units ja no són el que eren. Inseguretat. I por, el més fàcil de propagar dels sentiments humans. I mentre els poders més assentats seguien esperant els efectes balsàmics de la globalització i dels impulsos descontrolats del diner, la gent perdia la confiança i, com sempre passa, tirava pel camí més curt: la culpa és de l’altre, del que ve de fora.
Es pot dir en positiu: la ciutadania vol el retorn als estats nació, que és el que més seguretat li ha donat històricament. Això és el que no han sabut interpretar els dirigents liberals, conservadors i socialdemòcrates, que veuen impassibles com Europa se’ls desfà a les mans mentre l’extrema dreta els puja a sobre. I aquest és el gran fracàs de la socialdemocràcia, que, entregada al miratge de la globalització, no va saber ser alternativa quan la gent li va fer confiança perquè aturés el desfici (per exemple, amb Zapatero o Hollande). Ara o està sumida en el silenci del desconcert, com a Espanya, o dona pals de cec assumint tan aviat l’agenda de l’extrema dreta com furgant en el bagul de l’esquerranisme, com a França. Quan l’esquerra s’ha començat a despertar la gent ja era en un altre cantó. I, tanmateix, la demanda és ben precisa: cal governar la globalització. El problema és que el retorn de l’estat nació queda en mans de Trump i de la dreta més reaccionària. Temps bruts.
