04/03/2017

Igualtat, llibertat, sororitat

4 min
Igualtat, llibertat, sororitat

Va ser molt significatiu que el primer moviment que es va manifestar contra Trump l’endemà de la seva presa de possessió fos el de les dones. No solament van sortir al carrer moltíssimes dones als Estats Units sinó també en molts altres llocs del món. Probablement era obvi, Trump s’ho havia guanyat amb les seves grolleres referències a com dominar-nos i amb les seves amenaces contra el dret a l’avortament. Un home que es comporta en tot com “l’amo”, i que rebaixa les dones a la categoria d’éssers disponibles per al seu plaer, mereix una resposta contundent com la que es va produir el 21 de gener.

Ara bé, veient els cartells i sentint les manifestants, queda clar que la seva acció no era únicament una resposta a les ofenses formulades contra les dones sinó que anava dirigida contra totes les amenaces que Trump havia deixat anar durant la seva campanya: contra la xenofòbia i l’atac els immigrants, contra els insults als àrabs o als mexicans, contra la possible desaparició dels drets LGTB. El moviment feminista mostrava que és avui el moviment més potent, més cohesionat i més capaç de reaccionar ràpidament per fer front internacionalment a les involucions que s’estan produint al món, assumint no solament el que es podria considerar com la defensa dels seus objectius propis sinó també de totes les llibertats pacífiques, que no tracten d’imposar res a ningú sinó de deixar viure. Fins i tot les econòmiques, que sovint estan a la base de les migracions.

Venen mals temps per a les llibertats de tot tipus i és important que tots els moviments que les defensen estiguin units. El feminisme en tots els seus vessants rebrà probablement atacs molt durs: ja s’està revifant, als Estats Units, el moviment dels ultramasclistes, que consideren que les dones hem anat massa lluny i que cal tornar-nos al nostre lloc, de grat o per força.

Val la pena, doncs, aclarir què és i què defensa el moviment feminista, tan sovint bescantat i manipulat en l’opinió pública. És freqüent que es faci un paral·lelisme entre masclisme i feminisme, com si ambdós moviments pretenguessin el mateix per a les persones de l’un o l’altre sexe. Res més erroni: què pretén el masclisme? La preeminència dels homes i d’un tipus d’homes, el seu dret indiscutit a comportar-se com els amos, a disposar de tot segons el seu caprici, pel sol fet de pertànyer al sexe masculí.

Pot ser fàcil admetre que el feminisme pretén el predomini de les dones, com si fos l’altra cara de la moneda del masclisme. D’aquí que moltes persones amb poca informació, que estan en contra de qualsevol tipus de dominació, es declarin a vegades contràries al feminisme i creguin que cal defensar els homes d’aquest possible perill. Doncs bé, quan analitzem la història del feminisme, i especialment la seva evolució recent, queda ben palès que es tracta d’un moviment que no solament lluita per la igualtat entre homes i dones, un objectiu que ha estat el seu signe d’identitat més notori, sinó que lluita, en la mateixa mesura, per la llibertat. I també, podríem dir, per la fraternitat, si bé no és aquest el concepte emprat, ja que fraternitat deriva de frater, germà en llatí, i per tant és un concepte que ens deixa fora a les dones.

La igualtat implica la igualtat de drets i possibilitats per a homes i dones, siguin qui siguin. Encara que no sempre s’aconsegueixi, el feminisme intenta una aliança entre les dones de tots els grups i classes socials perquè està en contra de qualsevol forma d’opressió. Per això ha anat vinculat sobretot a les posicions d’esquerres; però justament no es pot definir en termes de dretes o esquerres perquè no vol excloure cap dona ni vincular-se exclusivament a cap ideologia política, presoneres totes elles fins ara de l’androcentrisme. En aquest moment, tot pensament polític que vulgui avançar en la igualtat ha de ser forçosament feminista, que no hi ha igualtat possible si s’exclou la meitat de la humanitat.

Però el feminisme és també un moviment de lluita per la llibertat. La llibertat de les dones de poder ser qui són, de poder fer allò que desitgen fer, sense “amos” que ho impedeixin. Però també la llibertat dels homes: el concepte de gènere ens ha permès comprendre que no solament a les dones se’ns emboteix en una mena de camisa de força que ens mutila quan naixem -et toca ser maca, obedient, discreta, neta, abnegada-, sinó que també els homes tenen un gènere que els oprimeix, i que en certa manera els mutila més greument que a nosaltres, en aquest moment: et toca ser fort, valent, lluitador, competitiu, exitós, amo. I si no pots ser tot això, ai de tu, seràs un perdedor, un “mitja nena”, com es deia abans, un insult màxim. Una situació tan greu ha donat lloc a tota mena de trans, perquè cada vegada es fa més insuportable, per a moltes persones, acceptar regles tan absurdes. El que avui es proposa el feminisme, en el món occidental, és precisament acabar amb aquests models, aquestes altres formes d’opressió, per aconseguir que tothom pugui arribar a viure d’acord amb allò que vol i allò que sent.

De la fraternitat se n’ha deixat de parlar, en un món que només parla de competir. El feminisme proposa la sororitat, de soror, germana en llatí: les dones estem aprenent a veure’ns i a estimar-nos com a germanes, amb igualtat i amb llibertat. ¿Aconseguirem algun dia una sorofraternitat que ens faci a tots i totes la vida més bonica, més amable, en el sentit etimològic del terme?

Esperem-ho. De moment, però, ens cal unir-nos, homes i dones, per defensar els avenços aconseguits en la igualtat i en la llibertat, enfront de tots els Trumps que es creuen amb dret a destruir-los.

stats