06/01/2017

Amagant el cap sota l’ala

3 min

En els últims 14 anys, l’oferta de treballadors autòctons ha crescut molt poc: la reducció del nombre de catalans en edat de treballar (100.000) ha estat gairebé tan gran com l’augment de la proporció dels que volen treballar (130.000). En aquest període, en canvi, la demanda de treballadors ha augmentat molt: avui treballen a Catalunya 270.000 persones més que aleshores. En absència d’immigració, s’hauria produït una escassetat de treballadors i els salaris haurien augmentat. La immigració, però, ha proporcionat gairebé 500.000 treballadors addicionals, cosa que ha convertit l’escassetat en abundància. En el context d’una desregulació laboral, aquesta abundància s’ha traduït en un empitjorament de les condicions laborals.

Per aquest motiu, fa dues setmanes deia, des d’aquesta pàgina, que “l’esfondrament dels salaris no es pot entendre sense tenir en compte la immigració” i advocava per “controlar el mercat de treball impedint que l’abundància de mà d’obra poc qualificada degradi les condicions laborals” i per “formar els immigrants per tal d’augmentar la seva capacitat d’aportar valor”.

Dos dies després el Col·lectiu de Catalans Lliures (CCL) em reenviava un tuit d’un origen per a mi desconegut (@SocEconB) que, en anglès, deia: “Salaris reals britànics avall 10,4%. Salaris reals alemanys amunt 13,9% malgrat molta més immigració a Alemanya”. L’acompanyaven un link i un gràfic on s’especificava que el període considerat era el 2007-2015.

CCL és un col·lectiu que manifesta la seva voluntat de generar debat al voltant de les idees del liberalisme. Vaig deduir que estava en desacord amb la meva anàlisi i m’aportava evidència empírica per desmentir-la. Vaig procedir, doncs, a examinar-la.

La meva sorpresa va ser majúscula en descobrir que @SocEconB és un blog denominat ni més ni menys que Socialist Economic Bulletin, l’autor del qual és ni més ni menys que Ken Livingstone, líder de l’ala esquerra del Partit Laborista, flagell de Tony Blair en el seu viratge en favor del mercat i alcalde de Londres (2000-2008) malgrat l’oposició del seu propi partit, que li va fer la vida impossible per massa esquerrà.

Livingtone pretén demostrar que no ha estat la immigració la que ha fet baixar els salaris britànics i ho fa posant de manifest que encara n’hi ha hagut més a Alemanya, on els salaris, en canvi, haurien pujat. Livingstone conclou: “Els immigrants no han reduït els salaris britànics. Ho han fet els empresaris britànics”.

No sento cap mena d’animadversió contra Ken el Roig, però em temo que el seu sil·logisme no se sosté. Que dues variables tinguin correlacions diferents en dos països diferents no significa que no tinguin relació entre si. Els salaris depenen de l’escassetat o abundància de treballadors, i aquesta escassetat o abundància depèn de diversos factors, un dels quals són els moviments migratoris. Però n’hi ha d’altres: la regulació del mercat laboral, la fertilitat autòctona, la demanda i la productivitat de l’aparell productiu (la qual, a la vegada, depèn de la inversió, de la instrucció, de la qualitat de les institucions...).

Per què, doncs, els salaris reals han caigut a la Gran Bretanya i han pujat a Alemanya malgrat que tots dos països són receptors d’immigració? Perquè la situació en aquests dos països quan va començar la crisi era molt diferent. L’any 2007 l’economia britànica estava sobreescalfada per una enorme bombolla immobiliària, l’atur era inexistent (5%) i els salaris reals havien crescut molt (un 15% des del 2000); en canvi, Alemanya tenia un sector immobiliari anèmic, un cert atur (8%) i els salaris reals congelats (1% des del 2000). A la Gran Bretanya la crisi immobiliària la va afectar; a Alemanya, no. D’altra banda, a Alemanya li tocava recollir els fruits de les reformes implementades uns anys abans (Agenda 2000), que l’han feta més productiva. En tots dos llocs la immigració ha pressionat en la mateixa direcció, però l’any 2007 el mercat laboral britànic era molt més fràgil que l’alemany.

Ara bé, també és molt important tenir present que els empresaris britànics han pogut abaixar els salaris perquè el model de relacions laborals britànic és molt flexible. En canvi, els empresaris alemanys, quan es van trobar en la mateixa situació, no van poder-ho fer perquè els seus salaris estan fixats en els convenis col·lectius.

Tant als socialistes com als liberals els agradaria viure en un món on la immigració i els salaris no tinguessin res a veure. Però les lleis de l’oferta i la demanda són implacables, i si no ens agraden ni la xenofòbia ni la degradació de les condicions laborals no tenim altra alternativa que regular la immigració i regular el mercat de treball.

stats