25/11/2016

Un pas en la direcció correcta

3 min

En diverses ocasions he fet referència des d’aquesta pàgina al fenomen de l’abandonament escolar prematur: la proporció d’adolescents que, en acabar l’ensenyament obligatori, deixen els estudis. La Unió Europea recomana que no superi el 10%, una xifra que en el cas català ha arribat a ser tres vegades més gran (durant la febrada constructora) i que ara és el doble. En els països que hauríem d’emular, la proporció se situa entre el 5% (Suïssa) i el 9% (Finlàndia).

Es tracta, sens dubte, d’un problema greu, els remeis al qual no han de buscar-se en el sistema educatiu sinó en el mercat de treball. Com diuen tres dels pedagogs que més han estudiat el fenomen: “Tot porta a pensar que si l’abandonament escolar no és més gran és més per [...] la falta d’opcions fora de l’escola que per l’atractiu intrínsec de l’escola [...]. El que fa de les Illes Balears o la Comunitat Valenciana escenaris privilegiats del fracàs i l’abandonament no és, sens dubte, la pitjor qualitat de la seva escola, sinó les millors o aparentment millors oportunitats a fora” (Enguita, Mena i Riviere, 2010).

Cal dir que les Balears, amb un 27%, lideren el rànquing europeu d’abandonament escolar, només per darrere de les Açores, i que la costa mediterrània espanyola conforma la regió on el fenomen és més agut, molt per davant dels sospitosos habituals (Itàlia, Grècia, Portugal) i a nivell de les zones més remotes de Romania.

Les autoritats educatives catalanes han dedicat molta atenció al tema, però no han pogut fer res contra les “oportunitats” de fora de l’escola, que no són sinó les feines que no exigeixen més que l’ESO. Efectivament, el tret més peculiar del mercat laboral espanyol i català és la seva abundància: si en qualsevol país al nord dels Pirineus la proporció de joves d’entre 30 i 34 anys que treballen disposant com a màxim de l’equivalent a l’ESO és del 7%, a Espanya és del 28%: quatre vegades més gran.

Sovint s’atribueix aquest fenomen al pes del turisme, que exigiria personal poc qualificat per se. Es tracta d’un error que cal combatre amb energia, perquè ens està portant a la ruïna. El nostre problema no és el turisme, sinó que hi ha massa empresaris que es conformen amb l’ESO quan per fer la mateixa feina a Alemanya exigirien un títol superior.

Considerem les categories en què l’Eurostat divideix les ocupacions i fixem-nos en les de menor estatus, entre la 5 (“serveis i comerç”) i la 9 (“feines elementals”). És cert que en tots els països del nostre entorn aquestes categories ocupen entre el 38% (Suïssa) i el 49% (Àustria) dels qui treballen, i que aquesta proporció a Espanya és del 55%. També és cert que l’última categoria (les “feines elementals”) allà ocupa entre el 4% i l’11%, mentre que a Espanya és del 15%. Però el que és més important és quina proporció dels que fan aquestes feines tenen una formació elemental. En qualsevol país al nord dels Pirineus només entre un de cada tres i un de cada quatre treballadors del sector primari tenen com a màxim l’ESO, mentre que la proporció és de 7 de cada 10 a Espanya. Pel que fa als que fan “feines elementals”, a tot arreu són menys de la meitat, mentre que a Espanya tornen a ser 7 de cada 10.

Aquesta peculiaritat explica per què la productivitat de qualsevol país al nord dels Pirineus ha augmentat en els últims vint anys entre un 27% (França) i un 36% (Finlàndia), mentre que a Espanya no ho ha fet més d’un 16%. Ara bé, la productivitat és la clau de la sostenibilitat del nostre benestar i molt particularment del nostre estat del benestar: una economia de peons té poca productivitat, paga salaris baixos, recapta poques cotitzacions i veu com la seva seguretat social fa aigües.

La nostra política laboral roda dins d’un cercle viciós: com que tenim molts aturats poc qualificats, afavorim la creació de llocs de treball per a peons; com que creem llocs de treball per a peons, generem abandonament escolar i immigració poc qualificada.

L’única manera de sortir-se’n és restringint la creació d’aquesta mena de llocs de treball. Com deia un primer ministre suec, si creem oportunitats per al personal poc qualificat, acabarem tenint personal poc qualificat. Si a Suïssa hi ha poc abandonament escolar és perquè per fer de cambrer cal una titulació de grau mitjà.

Fa poc vaig sentir García Montalvo declarar que l’abandonament escolar ha millorat a Catalunya només perquè l’atur ha pujat, és a dir, “malgrat que no hi hàgim fet res”. Aquesta afirmació deixarà de ser del tot certa si es confirma el que deia l’ARA el dia 15 passat: que s’exigiria una titulació superior a l’ESO per optar a una plaça de mosso d’esquadra. Finalment, un pas en la direcció correcta.

stats