02/05/2017

La Cóppulo i les butxaques del pare abat

2 min

Nou Fora de sèrie amb la periodista Sílvia Cóppulo entrevistant el pare abat de Montserrat, Josep M. Soler. L’encert del programa va raure, sobretot, en el duet de personatges i la interacció entre ells dos. La rauxa i la picardia coppuliana en contrast amb la timidesa i la prudència benedictina del pare abat feien un còctel televisiu en què podia passar qualsevol cosa. Cóppulo té una teatralitat en les formes que resulta xocant, especialment quan, de cop, té una sortida més espontània i personal. Fa gala d’una coqueteria seductora que sembla utilitzar amb ingenuïtat però que és premeditada. Et fa dubtar si el seu sentit de l’espectacle és pura inconsciència o falsa naturalitat. I les possibles conseqüències de tot això t’empenyien a mirar el programa fins al final.

La manera com el realitzador va gravar el pla de la trobada inicial entre els dos personatges ja prometia. El pare abat dalt de les escales esperant l’entrevistadora i la càmera enfocant-lo des de baix, des del primer graó, amb un contrapicat que li donava una entitat superior, gairebé divina. I aleshores apareixia en el pla la Cóppulo, pujant les escales corrent i fent saltirons, saludant-lo emocionada, com si fos una núvia atabalada que arriba tard a l’altar. No feia ni cinc minuts que havia començat el Fora de sèrie i Cóppulo ja li valorava el seu cutis. Que en una entrevista al màxim responsable d’un monestir benedictí amb mil anys d’història hi aconsegueixis encabir la paraula cutis és una proesa periodística remarcable. Va trigar deu minuts a parlar del seu celibat, que sembla que és el peatge que han de pagar tots els religiosos per sortir a la televisió. Cóppulo, però, va fer una entrevista ordenada i tocant els temes essencials: la política, el Procés i l’actualitat internacional, la relació amb l’Església espanyola i amb el Vaticà, el paper de les dones dins l’Església i la tolerància eclesial amb l’homosexualitat, la vida monàstica i la gestió de l’abadia... Va ser especialment curiós descobrir el sistema de vot dels monjos, amb un giny extraordinari per votar secretament i facilitar el recompte. Sensacionals les imatges d’arxiu que va aconseguir el programa d’una pel·lícula amateur de Francesc Bellmunt en què un joveníssim Soler feia el paper de científic.

Però el moment més hilarant va ser quan el pare abat es va treure d’entre els plecs de l’hàbit una agenda. Cóppulo, amb aquell tarannà trapella que la caracteritza, li va comentar que no hauria dit mai que allà sota hi duia una butxaca i el pare abat, innocent, la va convidar un altre dia a descobrir el munt de butxaques que porten els monjos a sobre. “No gosaria pas! -va dir tota enriolada-. Ves a saber què passaria!”, va afegir amb la murrieria d’una vedet experimentada. Va ser el clímax del programa, perquè res del que va venir després va superar l’escena que ens va passar pel cap.

stats