09/02/2017

'Gran Hermano' i la frivolització de la maternitat

2 min

Gran Hermano no ha sigut mai l’experiment sociològic que venia la Mercedes Milá a l’inici. Però això no vol dir que com a fenomen televisiu no hagi tingut una influència (nociva) en la societat. El programa ha ocupat tantes hores de graella en una de les cadenes més vistes que ha convertit autèntics ignorants en referents, ha estereotipat un seguit de rols socials i de gènere i, el pitjor de tot, ha normalitzat el conflicte domèstic com a sistema de convivència. Darrere de Gran Hermano hi ha un seguit de valors que de manera subliminar penetren en bona part de l’audiència, perquè la tele, per més entreteniment que sigui, transmet molt més del que és explícit. I més quan està venent una suposada realitat (prefabricada) i la interacció entre individus.

Tot això ve al cas perquè aquesta setmana, a Gran Hermano VIP, han proposat una prova als concursants de la casa. La meitat han passat a estar embarassats i l’altra meitat han fet de parella. No importava el gènere: quatre dones i dos homes han carregat cada dia a tota hora unes panxes postisses de dos quilos i mig. Eren una mena de coixins atrotinats lligats amb cinturons. Després d’uns quants dies amb el bony lligat al cos, les presumptes panxes estaven deformades, esbudellades, els penjaven a l’altura del fèmur, o les duien de costat. De cop, rebien l’alerta de parir. En una mena de quiròfan fingit simulaven un part de qualsevol manera. I de sota la cadira apareixia un bebè de silicona, d’aquests reborn, que semblava talment un nadó de veritat.

Les escenes han estat interpretades amb tots els estereotips associats a la maternitat: parteres histèriques quan arriba l’hora, bramant i cridant “ ¡Cómo me duele! ”... I finalment naixia la criatura. Aquests dies fan veure que alleten i bressolen uns nadons que semblen morts: no es belluguen, no ploren...

Els detalls són el menys important. En un principi parien homes i dones, però al final els rols s’han distribuït de la manera més estereotipada. Però l’important és el missatge de fons que es transmet a l’audiència. El fet de tenir fills, l’embaràs exprés, un part espectacle i un nen que sembla un objecte es frivolitza i es converteix en un joc. Si els programes de Mediaset fins ara banalitzaven les relacions de parella fins a l’extrem, amb la gent adquirint esposes i marits com qui compra en un súper i on el concepte de família es converteix en una operació de negoci personal amb l’ajuda de la tele, ara hem fet un pas més. Els nadons apareixen per art de màgia com un producte per guanyar un premi final, són una transacció comercial complementària que no genera compromís ni vincle sinó un divertiment superficial. Sense que en siguem conscients, Telecinco és l’aparador perfecte per veure com es degrada la humanitat.

stats