27/03/2017

Germanwings: dolor, dades i emoció

2 min

El 30 minuts d’aquest diumenge abordava una qüestió complexa: la tragèdia de Germanwings dos anys després que es produís. Televisivament és delicat. Les característiques de la desgràcia i l’impacte emocional dels familiars obliguen a una prudència extrema en el tractament periodístic per no caure en el sensacionalisme. Però a la vegada s’ha de trobar un contingut que vagi més enllà dels tòpics i del que els espectadors ja sabien, perquè el tràngol aflictiu de veure el reportatge estigui justificat. En el moment de la tragèdia, la cobertura informativa va ser aclaparadora (i no gaire correcta). L’audiència va rebre massa detalls i impactes. El plantejament del 30 minuts, en canvi, va aportar elements diferents amb la màxima ètica i trobant l’equilibri entre el dolor i les dades. Ho van estructurar a partir de tres fils argumentals: els familiars de les víctimes, l’anàlisi oficial de la investigació de la tragèdia i l’impacte sobre els veïns de Le Vernet, la localitat més pròxima al lloc on el copilot va estavellar l’avió. I aquests tres blocs s’anaven trenant de manera que equilibraven la intensitat dels fets. El gran encert a nivell narratiu va ser incloure el vessant del poble de Le Vernet, primer perquè temperava bé el dolor i la duresa dels altres dos blocs i després perquè retratava una realitat complementària: l’empremta que deixa un succés pervers i transcendent en un poble minúscul, aïllat i tranquil.

Commovia enormement la contenció emocional dels familiars, la temperància amb què recordaven aquell dia i amb què explicaven com convivien amb l’absència. També les diferents maneres de trobar el consol. Però no hi havia llàgrimes. La realització, malgrat tot, no era innocent. Ens els mostrava a tots en l’àmbit domèstic i no en un fons asèptic televisiu propi d’un reportatge. I això donava, de manera subliminar, un context més personal a aquella pèrdua: els racons d’una llar accentuen la tristesa d’una mort. Colpia també com el fiscal de Marsella i els veïns de Le Vernet s’emocionaven encara en recordar instants de la tragèdia. Era una prova de l’enorme impacte a nivell col·lectiu i de l’atrocitat dels fets. La manera com es donava a entendre la crueltat de l’acció del copilot sense entrar en detalls va ser suficient perquè l’espectador se’n fes càrrec. Que el reportatge no tingués narrador sinó que es construís a partir de les veus dels implicats evitava caure en sobreinterpretacions periodístiques i el feia més proper i honest. No van jugar en cap moment amb les fotos de les persones que van morir aquell dia, ni es van recrear en els Alps com a simple aparador de la tragèdia. I això no li va restar ni un bri de capacitat d’impressionar. Cicatrius obertes és dels treballs periodístics televisius més respectuosos, complets i acurats que s’han fet sobre la catàstrofe de Germanwings.

stats