08/06/2017

Toni Cruanyes, a la presó

2 min

Dimecres el Telenotícies vespre se sumava a les múltiples iniciatives periodístiques per informar del tancament definitiu de la presó Model de Barcelona. El TN es va desplaçar fins al centre penitenciari i, des d’allà mateix, Toni Cruanyes el va convertir en la notícia principal. Si bé en altres esdeveniments rellevants el Telenotícies ja s’ha dut a terme des del lloc dels fets, fer-ho des de dins d’una presó és delicat perquè es pot frivolitzar el context. De fet, aquests dies en alguns mitjans s’han organitzat algunes aventures i connexions amb la Model que han convertit la presó en una mena de parc temàtic per als periodistes, i han confós la transcendència històrica i la rellevància social amb l’oportunisme mediàtic i la banalitat.

Per aquest motiu, dur a terme un Telenotícies des de la Model era arriscat. Toni Cruanyes, des d’una cel·la, arrencava: “Bona nit des de la presó Model de Barcelona. Tot a punt perquè obri les portes definitivament perquè en surtin els interns. Però també perquè la recuperin com a edifici que és de la comunitat de veïns i de tota la societat catalana”. Cruanyes hi justificava la seva presència aportant un context: “És un símbol de la repressió franquista però també d’una manera caduca d’entendre els serveis penitenciaris”.

La cura en el plantejament informatiu es feia evident sobretot a nivell de realització. Cada pla, cada localització, cada moviment de càmera, la profunditat de camp, estava estudiat (i es notava assajat) al mil·límetre. I el rol de Cruanyes mantenia l’austeritat pròpia i habitual del plató del TN. El pla del passadís central, amb el punt de fuga al centre de la pantalla, s’aprofitava amb precisió per incloure-hi els gràfics amb xifres. A nivell informatiu va ser complet: interns, responsables i veïns. Hi va haver espai per a la història (impressionants les imatges d’arxiu del motí comandat pel Vaquilla), per a la reivindicació veïnal i per a algun plantejament de futur. Bons reportatges curts i l’entrevista al conseller de Justícia, Carles Mundó, li van donar el to institucional que requeria l’informatiu. Que bona que és la periodista Fàtima Llambrich. El seu domini del context i la seva capacitat explicativa ferma, concreta, però natural i sense cantarelles hauria de ser un referent per a nous periodistes amarats de tics i entonacions que aprenen per imitació.

Potser el final, amb Cruanyes acomiadant-se i, d’esquena a càmera, caminant passadís avall entre cel·les, va ser innecessari. Tenia un dramatisme, una teatralitat, poc apropiada. És un pla molt cinematogràfic que fins i tot té certes connotacions tràgiques. Al capdavall, quan acaba el TN no se’n va pas caminant cap a l’infinit.

En tot cas, una iniciativa televisiva que denota la predisposició dels serveis informatius de TV3 a posar-se reptes, investigar amb prudència la flexibilitat del format i demostrar que hi ha ambició d’evolucionar.

stats