Classes d’història només per a abonats
Aquesta setmana el canal #0 de Movistar+ ha estrenat un programa d’entreteniment i humor que utilitza la història com a matèria bàsica. Cero en historia està presentat per l’humorista Joaquín Reyes ( La hora Chanante, Muchachada Nui ), que es caracteritza per aquest humor manxec que provoca un cert estupor, a mig camí entre l’absurd i el surrealisme. O hi entres de ple o costa una mica. Com a presentador, Reyes desenvolupa un rol una mica més fluït. Dinamitza quatre humoristes més i un cinquè que fa de jutge i puntua els encerts dels companys. És un fals concurs. Es tracta de generar un clima de competició desenfadat per veure qui la diu més grossa a l’hora d’endevinar qüestions d’història. El plató té un disseny encertat: una mena de sala barroca artificial que connota el diàleg que estableix entre el passat i l’actualitat. Els col·laboradors són Sílvia Abril, Sara Escudero, Raúl Cimas i J.J. Vaquero. El primer dia el jutge era Javier Cansado. L’èxit depèn de la capacitat de l’espectador per connectar amb el tipus d’humor. Però té el mèrit d’intentar anar més enllà. Partir de personatges històrics, grans moments de la humanitat, obres d’art cèlebres, fotografies importants i imatges d’arxiu rellevants permet una base més elevada en comparació a l’humor vulgar que estem acostumats a consumir a la televisió. El fet que els humoristes apareguin de manera simultània els obliga a la competició sana de ser més enginyós que el del costat. Es retroalimenten creant sovint un crescendo còmic que funciona. La dinàmica del contingut també suposa un aprenentatge per a l’espectador sobre fets històrics (no sempre rellevants): descobrir curiositats de grans personalitats, fotos insòlites o ginys del passat inimaginables. Hi ha una secció de veritat o fals, una altra per entendre el context d’una imatge, recreació d’esdeveniments reals per endevinar què va passar després o descobrir algun enigma amagat en un quadre cèlebre. Al Capone, Hitler, Franco, Joana la Boja... van desfilant com a temes de fons. Cero en historia aprofita bé elements visuals i, per tant, treu partit del llenguatge televisiu.
Potser el més incomprensible és que el programa s’estigui emetent en una plataforma de pagament. Això demostra, d’una banda, el caràcter erràtic de la graella de #0, que no acaba de trobar el to que singularitzi i justifiqui el seu canal de pagament més generalista. ¿Aquests continguts mereixen ser de pagament? I, a la vegada, és inevitable pensar que és una pífia enorme de TVE no haver comprat el format. És ideal per a una tele pública pel que té de qualitat i servei, aprofitaria el seu arxiu televisiu per nodrir el contingut d’una manera molt més potent i dignificaria l’entreteniment de la cadena.
