Unes intencions molt borroses
Cuatro ha estrenat, finalment, Proyecto Bullying. El programa s’havia d’estrenar fa un parell d’anys però la Fiscalia de Menors de Madrid va exercir un control molt rigorós del contingut i en va prohibir l’emissió en diverses ocasions perquè vulnerava els drets dels menors gravant amb càmeres ocultes. Per variar, Mediaset disfressava la denúncia d’espectacle: convertia el drama en un xou morbós amb imatges humiliants i famílies senceres plorant pel malviure dels seus fills. De fet, quan Mediaset va engegar el projecte ho va fer amb un oportunisme descarat: feia poc que una adolescent s’havia suïcidat superada pel bullying que patia dels seus companys. La notícia va tenir un enorme impacte mediàtic i social. Hi havia el caldo de cultiu idoni per posar en marxa el circ. És per això que aquesta vegada hi ha hagut un control legal més exhaustiu sobre els continguts de Mediaset.
L’emissió de Proyecto Bullying es va convertir en un pols entre Telecinco i la Fiscalia de Menors. “Ho emetrem per collons”, va arribar a dir Paolo Vasile, el conseller delegat de Mediaset. I efectivament, ha sigut així, tot i que la suposada potència testosterònica de la cadena ha quedat molt diluïda. Proyecto Bullying és un programa en permanent estat de desenfocament visual. Tot ha quedat borrós. També han distorsionat la imatge amb efectes digitals, convertint-la gairebé en un dibuix animat. I han manipulat les veus. Els protagonistes són fantasmes difuminats que parlen com robots metàl·lics inquietants. Aquest despropòsit ha acabat relegat a Cuatro i reduït a quaranta-cinc minuts. La denúncia televisiva contundent que prometien a l’inici s’ha convertit en simple programa destruït. No acompleix els mínims de qualitat per ser emès. A nivell televisiu, tota manipulació de la imatge implica també una distorsió del missatge implícit. Quan el que s’ha de veure es camufla, es desenfoca i s’amaga, el que comuniques pren un altre significat. Les víctimes de Proyecto Bullying encara són més estigmatitzades amb el tractament que els dona el programa. Les desvirtua i les converteix, visualment, en éssers inquietants. Semblen alienígenes delinqüents. Perden la connotació humana. La tele els fa encara més estranys, indignes de ser mostrats. Multiplica la seva condició d’assenyalats. Jesús Vázquez, el presentador, mostra la seva implicació en el projecte en tant que exvíctima de bullying. Però el programa adopta una actitud caritativa caduca: premia els agredits portant-los a conèixer actors de La que se avecina,que els aconsellen de manera barroera. I el pitjor de tot: presenten el programa com a solucionador final del drama. Al cap d’un mes, a la víctima de bullying li ha canviat la vida. Perpetuen la idea que només l’avergonyiment mediàtic a gran escala pot resoldre el conflicte. I això sí que és desenfocar i distorsionar l’arrel d’aquest problema.
