10/01/2017

'Tot o res': més xerrameca que emoció

2 min

Aquesta setmana TV3 ha estrenat el seu nou concurs diari, el Tot o res. És important que atrapi els espectadors perquè precedeix el Telenotícies i és positiu que li deixi unes bones xifres de cara a afavorir el liderat de l’informatiu, que és essencial per a la cadena. El títol és bo. Senzill, curt i connota el contingut. En la recerca desesperada d’estrelles, s’han tirat a la piscina: la presentadora és Ares Teixidó. Un cas insòlit i valent: una exconcursant de Gran Hermano VIP es posa al capdavant d’un concurs de cultura general. Teixidó té telegènia i ganes de fer-ho bé. Li calen encara setmanes de rodatge. Destil·la un punt d’inseguretat i se la veu massa dependent del prompter, cosa que li fa perdre naturalitat i credibilitat. En els concursos de cultura general cal que qui es posi al capdavant transmeti la fermesa de dominar el material amb què tracta, gairebé com si sabés totes les respostes. El plató del programa és encertat, amb un look elegant que s’ajusta a les característiques clàssiques dels millors concursos televisius.

Pel que fa a la dinàmica, tres candidats s’enfronten a un quart que ostenta el càrrec de mestre i intenten usurpar-li el lloc. El mestre, però, té la possibilitat d’escollir el tema de les preguntes. Però tanta pregunta i resposta amb opcions fa que la presentadora hagi de llegir massa, s’alenteixi molt el ritme del joc i es redueixi el paper dels concursants. Les proves són excessivament similars entre elles i el redactat d’algunes preguntes i opcions de resposta massa extens. El problema, a més, és que és ràdio. La pantalla de televisió és només un reforç visual. Però no hi ha una imatge que faci que t’enganxis a la tele (com el tortell de lletres del Pasapalabra o les paraules dificilíssimes finals d’ El gran dictat ). El factor temps i compte enrere també han desaparegut. I això en els concursos televisius és clau per tensionar les proves. A sobre, el joc obliga a respondre a la babalà i això fa decréixer l’interès per jugar. Més que preguntes de cultura general, són de tonteria mediàtica. Per exemple: saber si Amal Clooney, l’advocada casada amb l’actor de Hollywood, té germans o no va més enllà de la cultura general. O quant cobra l’advocada d’Angelina Jolie segons el New York Times no depèn d’una base cultural. És atzar a l’hora de triar entre les opcions que et donen. L’espectador, frustrat perquè desconeix massa respostes, deixa de jugar, i tampoc es fascina davant el talent dels concursants, perquè també contesten a la xamberga. La prova final del Tot o res, on el mestre corre el risc de perdre el premi complet, no transmet emoció a l’espectador. Els concursos de televisió són cruels: o funcionen molt bé o són ineficaços. O tot o res. Veurem amb aquest què passa.

stats