Telecinco explota l’autoodi
Telecinco ha emès l’últim episodi de la temporada del reality Las Campos. Ho va fer dissabte a la tarda, substituint el rònec Qué tiempo tan feliz, que ja presentava la matriarca del clan, la María Teresa Campos. Aquest programa (rebatejat per Pipi Estrada com a Qué tiempo tan senil ) era una mena de concessió que li feia Mediaset a la presentadora, oferint un programa caduc que es basava en la melancolia més xarona per atrapar una audiència de la tercera edat: artistes i personatges televisius de l’any de la picor que explicaven batalletes mentre una colla de cantants reaprofitats d’edicions poc exitoses d’ Operación Triunfo els cantaven cançons de la seva època. Qué tiempo tan feliz era un dels últims reductes d’una tele d’un altre segle, antiga, desfasada i poc interessant.
No deixa de ser simptomàtic el canvi de la programació: l’entreteniment naftalínic s’ha vist eliminat definitivament per l’entreteniment de la nova era televisiva: l’explotació vulgar del treballador de la cadena que, per no perdre el lloc de treball, ni el sou, ni la quota de pantalla, accepta la deixalla més immunda. Esbotzar la seva vida privada i vendre als espectadors totes les seves febleses: la baixa autoestima, el drama del sobrepès, el menyspreu a la maduresa i l’acceptació de la solteria com un fracàs personal. El reality Las Campos reuneix un exèrcit de dones que s’estan flagel·lant constantment davant de les càmeres pels seus defectes físics i emocionals.
Del Qué tiempo tan feliz, que mira al passat i a l’entorn amb excés de sucre i indulgència, passem a Las Campos, que focalitza l’atenció en el temps present i els protagonistes es miren el melic. Hi ha autoodi, crueltat envers la vida pròpia i la dels que t’envolten, un sarcasme molt dur envers un mateix. Ja no és que la tele maltracti els que hi participen sinó que ara exigeix als participants que exhibeixin el seu propi menyspreu. Sembla, per part de Mediaset, l’última exigència abans de defenestrar de la televisió les protagonistes: és una parada dels monstres a qui demanen el ball final abans d’enterrar-los, per esprémer les últimes gotes de servei a l’empresa.
Aïllats per un ‘reality’.Al Regne Unit, la cadena Channel 4 va estrenar el març de l’any passat un reality en què va enviar 23 participants a un reducte de les Highlands perquè formessin una nova societat sense tenir recursos materials. Només en van emetre tres episodis i el van cancel·lar per baixa audiència. Doncs bé, fins ara hi ha hagut deu concursants que seguien en captiveri televisiu sense saber que no s’estava emetent el xou. Una altra evidència de com la televisió està exercint sobre determinats espècimens una tortura que va més enllà de l’espectacle.
