01/01/2017

Teledependència per Cap d'Any

2 min

A nivell televisiu les nits de Cap d’Any són xarones per tradició. L’entreteniment, l’endogàmia i el ridícul conflueixen perillosament i provoquen espectacles que costen més d’empassar que el raïm. TV3 es va apuntar al festival. El Playcracks 2017 de TV3 amb presentadors i actors fent playbacks va ser un recurs barat pensant en l’audiència que es diverteix veient famosos fent una mica el pena. És la nit oficial en què hi ha llicència perquè els presentadors cantin i ballin. Tomàs Molina cantant Borriquito como tú, Ruscalleda el Soy minero o el desenfrenat ball d’Ivana Miño fent de Beyoncé segur que es van convertir en tema de conversa del dinar de l’endemà. Els actors professionals no feien patir tant com alguns presentadors, les cançons dels quals es feien massa llargues. Amb les campanades, Merlí podia semblar el comodí perfecte per solucionar una nit com aquesta, però la joventut, la inseguretat lògica i la inexperiència juguen males passades. Carlos Cuevas i Elisabet Casanovas parlaven cridant, anaven revolucionats i semblaven desorientats en alguns instants. Les Fonts de Montjuïc són la nostra Puerta del Sol i això economitza el muntatge. Hi ha poques estrelles a la cadena, costa convèncer-les perquè treballin la nit del 31 i no hi ha ningú que s’atreveixi a trencar els motlles del patró estereotípic. I el que vam veure és la conseqüència de tot plegat.

A TVE els cuiners de MasterChef Pepe Rodríguez i Jordi Cruz justejaven: “Hay altos, pequeños, bajos y de todas nacionalidades ”, deia el xef Pepe mentre mirava pel balcó. I es va posar a menjar el raïm abans d’hora, tot i que Anne Igartiburu li havia explicat allò del carilló als nassos. Ens van obsequiar amb un anunci de la Marca España però encara és hora que TVE desitgi bon any amb els idiomes oficials del país. A Antena 3 ja està oficialitzada l’objectització de Cristina Pedroche. Va ser tractada com un tros de carn envasada al buit amb les transparències d’un vestit que li comprimia els pits. Ella i Chicote es perdien i divagaven: “ ¡Vengan a tomarse las campanadas con nosotros! ”, deia ella. Ell la va felicitar pel seu aspecte, i ella perquè el cuiner s’havia aprimat. “ ¡A las armas! ”, cridava incomprensiblement Pedroche als ciutadans de la plaça. A Cuatro i Telecinco, tres quarts del mateix amb Carlos Sobera i Lara Álvarez. Més dones objecte i escenificació de l’estultícia amb els cambrers de First dates. A La Sexta Irene Junquera i Frank Blanco ja parlaven de “ momentazo del año ” perquè sonessin les campanes. A 8TV vam patir amb un espectacle kitsch i esperpèntic de Mireia Canalda i Rocco Steinhaüser. Ell implorava un programa al director de la cadena. Fins i tot una tele local ho hauria fet millor.

La nit de Cap d’Any es pretén que la festa s’encomani de la pantalla a les llars. És paradoxal que com més es parla de la crisi de la tele i del descens del seu consum, com a espècie humana encara ens entestem a celebrar el canvi d’any sota la seva tirania.

stats