11/01/2017

Inventari del jihadisme

2 min

Un altre Sense ficció esplèndid amb un documental de producció pròpia dirigit per Montserrat Besses. Els espies no són el que eren és un treball meticulós, exhaustiu i revelador sobre els nous reptes que han d’afrontar els serveis d’intel·ligència a l’hora de lluitar contra el terrorisme. El documental és un rigorós inventari del jihadisme a Europa. Arrenca amb les Torres Bessones com a punt d’inflexió i segueix amb l’11-M per després fer un repàs detallat dels atemptats posteriors. Els casos estan explicats i documentats de manera impecable; les imatges per il·lustrar-los, molt ben triades, i, sobretot, l’enfocament periodístic en cap moment es converteix en televisió d’impactes gratuïts. Malgrat que hi ha algunes imatges dures, s’estableix sempre un relat fred que no afecta la dignitat de les víctimes. Té mèrit aquest punt de vista perquè el més fàcil quan s’aborda aquest conflicte és intentar atrapar els espectadors a través de les vísceres. Els espies ja no són el que eren, en canvi, apel·la a l’intel·lecte i a la recerca de coneixements. Des de l’11-M fins al camioner de la fira de Berlín abatut a Milà, es repassen tots els actes terroristes amb detalls sobre algunes estratègies, comportaments i moviments dels jihadistes que desconeixíem.

El programa no és un resum. És una correlació de fets curosament documentats que proporcionen a l’espectador aquesta sensació d’impressionant organització en xarxa, amb constants ramificacions i molt complexa en la qual s’ha convertit el terrorisme jihadista.

Més enllà de l’historial d’atemptats, la narració desenvolupa el tema central del Sense ficció: com funcionen els serveis d’intel·ligència actualment, per fer entendre les eines de què disposen i els obstacles que han de superar. Qualsevol error és fatídic i de conseqüències greus. El ventall i el nivell de les fonts expertes entrevistades són dignes d’elogi. Malgrat les limitacions evidents a l’hora d’aprofundir en una temàtica que justament es caracteritza per ser secreta, s’aconsegueix construir un trencaclosques que dona una idea global i reveladora de quin paper tenen ara els nous espies, que no tenen res a veure amb el rol històric que els hem atribuït. De fet, el títol, Els espies ja no són el que eren, assenyala aquesta evident modificació dels estereotips que atribuïm als serveis secrets. Hem passat d’espies a analistes.

El documental, a més, és perfectament exportable a televisions europees i acompleix la seva funció: un cop l’has acabat de veure disposes de nova informació que t’ajuda a complementar la perspectiva sobre l’actualitat. Inevitablement, però, amb un cert desencís final: el d’assumir que, malgrat els intents d’evitar-ho, ens toca viure en una espiral d’atemptats en què només s’avança a base d’errors.

stats