27/12/2016

Qui ha disparat a en Claudi?

2 min

Ser seguidor incondicional de La Riera (i de culebrons baratets de sobretaula) implica un pacte tàcit amb la producció: acceptes que tot plegat sigui una mica tronat, amb moltes interpretacions de nivell amateur, uns guions justets més pràctics que versemblants i unes resolucions dels conflictes efectistes i campi qui pugui. L’espeternec de La Riera la nit de Sant Esteve va ser això en essència. Salvant (molt) les distàncies, narrativament tenia efluvis d’aquell capítol de Dallas en què tothom tenia motius per carregar-se en J.R. i al final et deixaven amb el suspens de qui li havia engegat el tret quan més indefens estava fent una becaina a la cadira del seu despatx. Amb en Claudi ha passat si fa no fa el mateix, però al llit. En Lluís, la Maria, la Bibiana, la Mercè, la Susi, en Raül... tots tenien raons per carregar-se’l. Per evidenciar-ho, La Riera va fer honor a la seva estructura habitual: seqüències en què apareixen els personatges de dos en dos, mantenint una discussió en què un intenta convèncer l’altre del que sigui. Pauta inamovible.

Totes les converses giraven entorn del Claudi en una espiral d’animadversió contra ell. L’única trama que se salvava de l’odi contra l’alcalde era l’escena en què el mafiós Avellaneda acaba plorant d’emoció davant el generós oferiment sexual del jove Bruno, que se li apareix sigil·losament per l’esquena, nuet, nuet, com el nen Jesús. Es consumava un joc d’insinuacions acumulades. Una escena explosiva i delirant a parts iguals per escandalitzar els beats i les beates del país. Igual que la seqüència en què la Candela convenç (ridículament) la Susi per fer d’acompanyant. La suposada bicoca econòmica de la prostitució a la ficció. El culebró de La Riera ha hagut de collar els cargols amb espurnes de putes i sexe gai per provocar cert impacte en la traca final de Nadal. Però la festa de prostitutes que acaba muntant en Claudi a casa seva pot ser, segurament, la farra més trista que hàgim vist mai a la història de la tele. Tant de poder, tants negocis, tants diners i tanta influència per acabar al menjadoret de casa, amb prostitutes inexpertes, que a sobre són conegudes del poble i que li apareixen amb pistola, i, per rematar-ho, paga la bacanal i acaba sense sucar el melindro. Un final còmic i decadent per al personatge.

La mort d’en Claudi suposarà un punt d’inflexió a La Riera. Una estocada per als incondicionals de la sèrie, que segur que l’enyoraran. Igual que em temo que el trobaran a faltar els responsables de La Riera, que es deuen haver hagut de carregar en Claudi a contracor. Pere Arquillué era qui més o menys sostenia el culebró, no només per la maldat del personatge sinó també per l’autenticitat que transmetia. Es feia imprescindible perquè el seu sarcasme interpretatiu donava un gruix a una ficció que ja fa temps que no en té cap.

stats