12/06/2017

El toc internacional de Pep Guardiola

2 min

Diumenge, els informatius del migdia de les cadenes espanyoles es feien ressò, amb més o menys tremendisme, de la mobilització a Montjuïc de les entitats independentistes.

Al Telediario de La 1 cada vegada que deien referèndum afegien unilateral després. La periodista enviada al lloc dels fets precisava que l’estimació de 30.000 persones de la Guàrdia Urbana “queda lejos de las ochenta mil personas que participaron en apoyo a los encausados del 9-N, un acto que convocaron las mismas entidades aquí, en el mismo lugar - en noviembre pasado - que este, justo dos días después que el presidente catalán haya anunciado fecha y pregunta para ese referéndum unilateral”. Era una manera subliminal de dir que això de l’independentisme va a la baixa. Després, la periodista feia una postil·la a la crònica que tenia efluvis d’haver estat encarregada: “Un referéndum, por cierto, que no estaba incluido en el programa electoral de Junts pel Sí, cuando concurrieron a las elecciones autonómicas del 2015 y que el presidente Puigdemont concretó durante la cuestión de confianza a la que se sometió el año pasado”. L’informatiu de la televisió pública era, de tots, el més tendenciós a l’hora d’explicar la notícia. Les acotacions, els matisos, els afegitons a la crònica per, suposadament, donar un context, tenien una càrrega ideològica de fons indubtable.

A Antena 3 obrien amb el titular “Duras acusaciones contra el Estado” i apuntaven que “piden a la comunidad internacional la ayuda que no han logrado después de múltiples intentos”.

A Cuatro destacaven que l’acte consistia en una “demostración de fuerza del independentismo catalán”, però la notícia va estar explicada amb rigor, igual que a La Sexta.

A Telecinco la crònica també era molt completa i correcta, i recollia múltiples veus i els moments més significatius de l’acte. El fenomen més curiós va ser quan van incloure un fragment de la intervenció de Pep Guardiola. Sembla que la diversitat idiomàtica de l’entrenador de futbol els va sorprendre i van destacar que el tècnic “dio un toque internacional al acto” amb la lectura en anglès. I aquí ve el més surrealista. Van escollir una frase de Guardiola llegint en anglès i, després, van posar-hi a sobre l’àudio de la versió en castellà del manifest, llegida també pel Pep. El van fer doblar-se a ell mateix. És a dir, a Telecinco vèiem Guardiola llegint el manifest en anglès però el sentíem en castellà. La veu era la seva, però els seus llavis i la seva veu no encaixaven. I aquesta era la manera d’ensenyar el seu suposat toc internacional, això sí, amb regust ibèric. Televisivament era una mica esperpèntic. Un nyap lingüístic i visual. Per sort va durar pocs segons. És obvi que si amb aspectes idiomàtics tan simples ja se’ls complica la notícia, fer entendre als espectadors les raons d’un referèndum ja ha de ser missió impossible.

stats