Opinió 15/11/2016

En Millan i la Berta

La sèrie té moments àlgids que després et persegueixen. Descriu situacions que recorden al teu pas per l’escola, i això és impagable

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Hi ha professors que et fan tornar a llegir, com el Millan va aconseguir amb la Berta. La sèrie 'Merlí' pot ser moltes coses i ha rebut crítiques bones i dolentes. Se l'ha titllat de masclista, vulgar i tòpica, però alhora és considerada una ficció televisiva que renova el panorama nacional, que descriu perfectament el món dels adolescents i la relació que tenen amb els pares —d’aquí potser les crítiques encarades al masclisme—, però si destaca per alguna cosa és perquè enganxa. Aquest és el millor argument i quan una sèrie t’atrapa ja et poden dir missa. Qui hi estigui viciat, l’acabarà.

A més, entre altres coses i més enllà de tot el que genera, del que hauria de provocar o del que no és capaç de transmetre, aquesta sèrie té moments àlgids que després et persegueixen. Descriu situacions que recorden el teu pas per l’escola i això és impagable perquè et retorna a una època que a mesura que passen els anys cada cop recordes amb més nostàlgia.

En l’últim capítol, —alerta d’spoiler— el Millan, el professor de literatura castellana, no pot amagar més la seva malaltia i acaba abandonant l’escola. Se’n va acomiadant-se només d’una alumna i els fans de la sèrie no sabem si el tornarem a veure. La Berta, la noia que plora quan el Millan li diu que ja no tornarà a fer cap classe, és de les poques que va adonar-se que el professor patia un problema de memòria i es va preocupar per esbrinar què li passava. Un cop ho sap, s’enfonsa en imaginar-se l’institut sense ell. Sense l’home que va aconseguir que recuperés l’amor per la lectura.

A mi aquesta escena em va recordar a una professora de català que va fer-me creure en el que jo escrivia. S’ho llegia, m’ho corregia i comentàvem junts els encerts i els passatges què podia millorar. La recordo positiva, atenta i diferent de la resta de professorat perquè deia les coses com les pensava. No arribava al nivell del protagonista de la sèrie, en Merlí, però destaca entre la resta dels seus companys de professió.

Ella ens va deixar ja fa uns anys i tot i que jo vaig poder gaudir de les seves classes fins que vaig acabar el batxillerat, la notícia em va deixar trasbalsat. Encara avui penso què diria ella del que escric, de la mateixa manera que la Berta pensarà en el que hagués comentat en Millan d’aquell llibre.

stats