ARTS ESCÈNIQUES
Misc 22/02/2014

De l’Empordà a la República d’Udmúrtia

Números de circ mai vistos a Europa enlluernen al Festival de Figueres

i
Piti Español
2 min

FigueresEl Festival Internacional de Circ de Figueres ha entrat en la maduresa. Des que va començar, tot just fa dos anys, ha triplicat el nombre de funcions i localitats i, pel que es va veure dijous a la sessió inaugural, el públic respon: la carpa estava plena de gom a gom d’espectadors entusiastes que seguien i de vegades maldaven per veure els números que s’hi presentaven -la visibilitat arran de terra no és gaire bona.

La característica fonamental del festival és que els números, a part de ser molt bons, no s’han presentat mai a Europa. I això fa que molts siguin realment sorprenents, tant per les tècniques i habilitats que s’hi utilitzen com per la indumentària i coreografia que els acompanya. Les dues companyies xineses que hi han estat convidades, per exemple, actuen amb una mena de frescor, gamberrisme i vestits d’un tot-a-cent tan poc budista que podrien passar per mexicanes. Una d’elles, Flag Circus, presenta un número de diàbolos vertiginós, gairebé impossible. I l’altra, la Yunnan Acrobatic Troupe, un de barres verticals i llit elàstic que va fer cridar d’admiració els espectadors. Molts també vam cridar, però més aviat d’angúnia, quan Jordan Mc Knight, una americana de 16 anys, es contorsionava d’una manera que ens feia mal als ossos. Però ella no parava de somriure.

Com em feien somriure alguns dels números ucraïnesos i russos. Els malabaristes Empress portaven una indumentària increïble que no els impedia fer unes passades de bitlles extraordinàries. Els homes, drets damunt d’unes plataformes minúscules aixecades a quatre metres de terra, vestien d’escocesos, amb calçotets de la Union Jack, i la noia, asseguda en una corda que es gronxava, anava espectacular de fada mig flamenca. Oleg Kulaev feia acrobàcies penjat d’una cadena vertical, vestit de heavy amb el pit nu. I els Beyond Destiny volaven d’una banda a l’altra de la pista, d’un portador a l’altre, amb uns vestits que haurien estat l’enveja de Raffaela Carrà.

Però, esclar, què es pot esperar d’un festival en què et ven el programa una noia vestida de grum i amb hijab al cap, en què al bar tenen cervesa local artesana, en què la potent orquestra d’onze músics acaba les funcions tocant L’Empordà i en què el president del jurat és el ministre de Cultura de la inversemblant República d’Udmúrtia? Res, només meravelles, que és el que ens ofereix aquests dies -fins dilluns al vespre, quan els números finalistes competiran en la Gala d’Or- la ciutat de Figueres.

stats