Una dona, un pollastre a l’ast o una pizza?

‘Tor, la muntanya maleïda’, el best-seller de Carles Porta, retrata el Pallars, Andorra, la Seu –el Pirineu en definitiva- més sòrdid, més de pel·lícula de sèrie negra, o de sèrie B. Uns indrets, uns bars, uns carrers que sovint freqüentem, o per on, com a mínim, passem, però que, retratats per Porta –que no és un parent meu a qui faig publicitat-, semblen d’un altre món, d’un que no és el meu, però que és allà. He reviscut aquest Pirineu sòrdid en llegir les notícies sobre les detencions per tràfic de persones, per esclavatge sexual a diferents punts d’Espanya, entre ells la Seu. Una noia de nacionalitat xinesa va ser alliberada per la policia d’un pis del casc antic perquè era obligada a prostituir-se i va ser traslladada als serveis socials. Com si fos una pizza o un pollastre a l’ast, clients d’Andorra podien demanar la dona a la carta per telèfon –publicitat en alguns diaris o per Internet- i un taxi la traslladava a l’hotel o domicili acordat. Fronterera obligada, amb mala sort, enganyada des de la Xina. (Sobre la responsabilitat dels mitjans i la publicitat, no us perdeu la reflexió que divendres feia l’Eva Arasa)

Ens escandalitzem dels terribles esclavatges sexuals en països llunyans sacsejats per fanàtics, com Boko Haram, o per llunyanes xarxes asiàtiques que treballen amb menors –i amb turistes occidentals-, però què passa quan els tenim aquí –en menor mesura, en menor nombre, d’acord- però al nostre costat, al mig de les nostres poblacions, als polígons per on passem sovint en cotxe, als locals de carretera, als nostres nassos en definitiva?

No ens posarem ingenus ni paternalistes; el negoci del sexe és un negoci antic com la humanitat, que mou molts diners i molt poder. Un tema difícil. No ens posarem teòrics per buscar solucions des del sofà; això és cosa d’experts, de les implicades, de la policia, dels legisladors... Cada adult sabrà el que fa amb la seva vida, però en una societat civilitzada, com pot ser que tolerem l’esclavatge sexual? Cada adult que faci el que vulgui, però no amb gent obligada.