Opinió 03/04/2016

La Seu medieval: bellesa i pudor

La clau del canvi està en la mentalitat. La gent ha de creure en el patrimoni medieval com un dia va creure en el formatge artesà que ara triomfa a la Fira de Sant Ermengol

i
Roser Porta
3 min

A la part de dalt del carrer hi havia les cases i els palauets dels canonges i dels bisbes –les petxines de la cal Roger no són cap senyal de peregrins sinó part de l’escut d’un bisbe del segle XIV-. A la part sud, els negocis relacionats amb la carn –l’escorxador, la salneria, o sigui el magatzem de sal, i “la calcineria, on eren eliminats els residus orgànics amb calç viva”. Bellesa, riquesa, vida quotidiana i pudor. Una mica de tot, com a tot arreu i en qualsevol època. Com ara: arquitectura romànica, algunes botigues amb encant, un petit bar amb grans 'mojitos' i gintònics, prostitució, soroll, brutícia, bones ombres a l’estiu, l’aigua més fresca a la font de Sant Roc i els millors fuets de la Seu, uns fuets dignes de canonge medieval que s’acaben aquesta setmana amb el tancament de la històrica botiga Urgèlia. (Estic molt deprimida, no sé com viuré sense aquests fuets a partir d’ara.)

La Seu medieval està finançada i promoguda per l’Ajuntament més la Generalitat més la Unió Europea i sorgeix de l’excel·lent feina d’un equip d’historiadors, arqueòlegs i arquitectes: Carles Gascón, Òscar Augé, Laura de Castellet, Joan Marquet i Marc Vidal. Explica amb tota mena de detalls, posant més èmfasi en la bellesa, això sí, com era la ciutat en l’Edat Mitjana, una època que provoca passions (per què el romànic té una atracció tan gran que no té posem per cas l’art barroc?). La iniciativa vol posar en valor un patrimoni cultural, reactivar-lo turísticament i convertir-lo en motor econòmic. Inclou un web dinàmic i atractiu, itineraris, guies d’allotjaments, de museus, de gastronomia... Ca l’Armenter, el Beatus, la catedral, Sant Miquel... Hi ha vídeos amb reconstruccions de l’època, plànols, àudios, fotos espectaculars, codis QR... Tot molt bé, tot el que mana el manual de promoció turística i econòmica.

Però la clau del canvi està en la gent. En la mentalitat. La gent ha de creure en el patrimoni medieval com un dia va creure en el formatge artesà que ara triomfa a la Fira de Sant Ermengol. Com ho va fer Girona –salvant les distàncies- per convertir un barri antic i degradat en una meravella?

Hem d’anar al carrer, seure a les terrasses, comprar a les botigues, trencar una barrera mental que provoca que ara el carrer estigui ple de turistes a l’estiu, però sense gent de la Seu. Com ‘El Retaule de Sant Ermengol’ que es representa cada agost al claustre de la catedral i del qual apareixen moltes fotos al web de la Seu medieval.

Hem d’anar al casc antic, no només durant el mercat medieval del juny (que agrada molt als nens però que té un punt de parc temàtic), sinó tot l’any. I per això, el casc antic ha de ser atractiu. I sí, l’administració (i la gent) té una part de feina important per eradicar la brutícia, per invertir-hi econòmicament, per ajudar i donar suport a qui gosi situar un negoci en uns baixos que deuen ser els més humits i vells del Pirineu. Però la gent ha de voler aquest canvi, s’hi ha d’implicar.

Necessitem voluntat d’innovació, d’autenticitat (no un parc temàtic), de cultura atractiva, de modernitat (podem mirar cap al Raval de Barcelona salvant de nou les distàncies). Buf, no és poca cosa, una feinada, una sacsejada mental. I, a més, la vida no serà igual sense els fuets de la Urgèlia. Potser em consolaria si ara hi pogués comprar, no sé, posem per cas un bon guacamole casolà?

stats