PS(OE), Partit de Servei
El president de la gestora perpètua del PSOE, Javier Fernández (tant el nom com la persona causen una curiosa refracció de la memòria: sempre s’ha de fer un esforç per recordar-los), ha aconseguit, segons una enquesta encarregada pel diari El Mundo per començar l’any amb el peu de sempre, una fita política realment meritòria: portar l’històric partit dels socialistes espanyols a una també històrica tercera posició en intenció de vot, i, atenció, ser més ben valorat pels votants del PP que no pas pels seus propis. Home, Don Javier, enhorabona. Això mereix almenys que vostè obri una ampolla de sidra El Gaitero i l’aboqui des de ben amunt. I és que el president Fernández no tan sols ho és de la gestora del seu partit sinó també d’un altre ens o institució que, si més no des del seu punt de vista, és clarament menys important: la comunitat autònoma del Principat d’Astúries, un model impecable del autogobierno bien entendido d’acord amb els pressupòsits del nacionalisme espanyol tronant i rampant.
D’altra banda, la gestora perpètua del PSOE no tan sols té president sinó també un portaveu, una funció que duu a terme un personatge arquetípic del lobi andalús (també en podríem dir colla o banda) que ha aconseguit el domini de la confluència del PP (amb perdó dels fantasmals Ciutadans d’Albert Rivera i companyia). Es tracta de Mario Jiménez, un home i un nom que causen la mateixa aversió a ser recordats que el seu president, i que ha fet pública la voluntat del PSOE de redefinir la seva relació amb el PSC per fer-la “simètrica”, és a dir: que el partit dels socialistes espanyols tingui veu i vot en els òrgans de direcció del partit dels socialistes catalans, perquè ara s’han adonat que a la inversa això ja succeeix. També es pot veure d’una altra manera: com que els barons i les baronesses del PSOE troben que expulsar dels seus càrrecs els diputats socialistes catalans que varen votar no a la investidura de Mariano Rajoy no és càstig suficient, ara volen ficar la mà, fins al colze, en el control del seu partit. Dues tasses de simetria, a càrrec d’uns que se suposava que proclamaven i representaven el federalisme asimètric. Si aquest és el federalisme que gasten internament, fa angúnia imaginar com pot funcionar el seu federalisme aplicat a Espanya sencera després d’una reforma constitucional, naturalment sorgida del mateix autogobierno bien entendido. És a dir, una reforma recentralitzadora i a la baixa.
S’han fet molts jocs de paraules amb les sigles del PSOE, i en proposem encara un altre: poden prescindir de les vocals i fer-se dir només PS, Partit de Servei. De servei al PP, que és la força apta per definició i per naturalesa per a les tasques de govern en aquesta Espanya sorda i autista que coincideixen a defensar. I, de retruc, de servei a Podem, que finalment pot acabar culminant el seu sorpasso no exactament per mèrits propis sinó per pura incompareixença de l’adversari, massa ocupat a perseguir i controlar socis catalans inconvenients.
