Putin com a icona gai
No deixen marge a cap mena de possibilisme les notícies que arriben de Rússia, i més concretament de Txetxènia, sobre persecucions atroces contra els homosexuals i contra la premsa lliure. Un reportatge del diari Novaia Gazeta va revelar l’existència a Txetxènia de centres d’internament (el diari els anomena “camps de concentració”) on els homosexuals reclosos reben tortures i tractes vexatoris contra la dignitat humana. El Novaia Gazeta és el diari on treballava Anna Politkóvskaia, la periodista crítica amb Putin que l’any 2006 va ser assassinada a trets a la porta de l’ascensor de casa seva, i ara els seus redactors tornen a reviure la mena de perill (de mort) que corren els defensors de la llibertat d’expressió i dels drets humans als estats dictatorials (per molt que es disfressin de democràcies). Pel que fa als homosexuals, la reacció de les autoritats txetxenes a les informacions periodístiques no pot ser més obscena ni més cruel: afirmen que els centres d’internament per a homosexuals no existeixen per la senzilla raó que, a Txetxènia, no hi ha homosexuals (i afegeixen, per arrodonir-ho, que, en cas que n’hi hagués, “ja s’ocuparien d’ells les seves famílies”, volent dir que serien eliminats pels seus propis familiars sense que ningú hi fes ni hi digués res, “tal com s’ha fet sempre” pel que fa a aquesta qüestió). La reacció del Kremlin també es rabeja en un cinisme difícil d’adjectivar en afirmar, per tota resposta, que no s’ha actuat sobre el que Novaia Gazeta denuncia “perquè no s’ha rebut cap denúncia respecte a aquests fets”. Òbviament, a la Rússia de Putin, presentar una denúncia com a homosexual perseguit o agredit només equival a ser immediatament detingut i represaliat.
Enmig d’aquest panorama, una vegada més l’humor es presenta com a única resposta a una realitat desesperada. Una resposta insuficient, per descomptat, molt petita en comparació amb la magnitud de la tragèdia, però una resposta al cap i a la fi. Resulta que, tan hostils com es mostren contra els gais i els periodistes, al Kremlin també estan inquiets últimament a causa d’un mem que circula incontrolat i que exhibeix una imatge de Putin amb els llavis pintats. Els supermascles dirigents de la Federació Russa deploren que això pugui donar una intolerable imatge gai del seu líder. El vessant irònic de l’assumpte és que els produeixi aquesta por l’efígie putinesca retocada amb pintallavis, quan el mateix president rus porta anys i panys exhibint el seu tors nu i els seus braços musculats en retrats que ell mateix fa servir com a propaganda i que, en canvi, semblen fets expressament per anunciar una milk party d’alguna discoteca especialment esbojarrada del Gaixample. Ni els homosexuals de Txetxènia ni els redactors del Novaia Gazeta estan per a bromes, però la inevitable propensió al ridícul que sempre envolta i caracteritza els tirans té un punt de justícia poètica que no deixa de resultar reconfortant. Tard o d’hora acaben passant avall, i aleshores encara fan més riure.
