23/02/2017

Amb rapers i titellaires sí que s’hi atreveixen

2 min

Després d’haver retirat el passaport al regidor Joan Coma per haver dit allò dels ous i les truites, ara l’Audiència Nacional se supera a ella mateixa condemnant el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, a tres anys i mig de presó per la lletra d’una de les seves cançons, que segons el jutge és constitutiva dels delictes d’injúries contra la Corona espanyola, enaltiment del terrorisme i incitació a l’odi i la violència. Es tracta d’un tema titulat El Borbó, que conté versos satírics (algú dirà insultants) contra la monarquia i, en particular, contra el rei emèrit Joan Carles.

La sentència contra Valtonyc és tan dura i desproporcionada que supera tots els rècords de la vergonya aliena obtinguts fins ara per la justícia espanyola, començant pel número segrestat de la revista El Jueves i acabant pel titellaire de Madrid que va passar deu dies de presó, sense judici ni res, per haver enaltit també el terrorisme armat amb figuretes de pasta de paper. L’acarnissament amb el raper es completa obligant-lo a pagar tres mil euros al seu denunciant, Jorge Campos, president de l’entitat d’extrema dreta Círculo Balear, per haver-lo ofès també amb una de les seves cançons. No fa tant de temps ens en rèiem que als EUA alguns àlbums de rap, de l’estil diguem-ne dur que segueix Valtonyc, es publiquessin amb una etiqueta que advertia els pares de les “lletres explícites” que contenien. El retrocés que s’ha produït a Espanya pel que fa a llibertat d’expressió és aclaparador, i fa feredat pensar on haurien anat a parar molts grups de rock de la nostra joventut (Kortatu, La Polla Records, Ilegales, La Banda Trapera del Río, Albert Pla i altres cracs de la provocació cantada) d’acord amb els criteris jurídics que ara s’apliquen. El màxim que se li pot qüestionar a Valtonyc és la qualitat de la seva música, amb el benentès que un sol dels seus temes és infinitament més interessant que les discografies completes de David Bisbal i Antonio Orozco.

Per acabar de fer-ho tot més demencial, la sentència contra Valtonyc es va conèixer poques hores abans de la decisió de les jutges del cas Nóos sobre Iñaki Urdangarin, aquest home a qui tots els espanyols devem una disculpa per les molèsties causades amb les nostres maledicències ignorants i plebees (a la seva esposa, la infanta Cristina, no li devem disculpes, sinó un monument a la plaça de cada poble i ciutat, naturalment pagat amb diners públics). Cometré la baixesa de portar les sagrades i inextricables resolucions judicials al terreny personal per dir que, a mi, ni Valtonyc ni cap cantant ni cap titellaire em destorben: si no m’interessa el que fan, en tinc prou de no parar-hi esment. En canvi, em resulta impossible no sentir-me fortament perjudicat quan un lladre em roba, que és el que ha fet el senyor Urdangarin amb mi i amb tots els ciutadans de les Balears i d’Espanya. Amb la seva esposa, la infanta ofesa en el seu honor, com a beneficiària a títol lucratiu. I tot això, en l’aniversari del 23-F.

stats