01/02/2017

Primer (i previsible) tret al peu

2 min

Si la decisió de la CUP de tirar endavant finalment els pressupostos ja era digna d’aplaudiment, ahir es va fer palès que ho és doblement per com aquesta decisió ha desbaratat el govern d’Espanya que presideix Mariano Rajoy, un govern i un president que definitivament han perdut els nervis, els papers i el sentit del decòrum. Sembla que haurem de donar com a cosa certa que a can PP i confluències -PSOE i C’s- vivien confiats fins diumenge passat que el procés moriria a causa del veto dels cupaires als números de Puigdemont i Junqueras. Confiaven, es veu, que les dissensions internes del processisme els donarien la feina feta. Però no ha estat així, i la reacció no s’ha fet esperar: escalada espectacular del govern en el discurs de la por.

Ahir el mateix president Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i els dos Rafaeles (el ministre de Justícia, Catalá, i el portaveu, Hernando), és a dir, el nucli duríssim de l’executiu i del partit per al problema catalán, van actuar com els Quatre Genets de la Poca El·lipsi, que són els que no estalvien redundàncies a l’hora de proferir les seves amenaces de guerra, foc, fam i pesta contra la Catalunya díscola que ataca amb la insensata pretensió de votar en un referèndum. El resultat de tanta trompeteria acaba essent d’audició insofrible, de tan malament que sona.

Sembla que, com informal’ARA basant-se en fonts de la Moncloa, el govern d’Espanya té un pla per impedir la celebració del referèndum que inclou mesures com precintar les escoles i els col·legis de Catalunya o agafar directament el control de la conselleria d’Ensenyament, i que no descarta recórrer a l’article 155 de la Constitució, aquell que en cas d’aplicar-se donaria llum verda a la suspensió de l’autonomia catalana. Per ser ells els que es queixen de la suposada actitud antidemocràtica del govern de Catalunya, déu n’hi do el to que adopten, propi d’un règim totalitari que reacciona histèric davant de les tremolors dels seus fonaments. En canvi, no és estrany que trobin a faltar “gestos” dels governants catalans, perquè ells incorren en una constant hipergesticulació, tan sobreactuada i tan maldestra que ja els ha dut a disparar-se un primer tret al peu. I és que serà curiós veure com defensa el govern espanyol davant de la comunitat internacional aquest escenari de les escoles precintades, les conselleries segrestades i les autonomies suspeses, que només d’imaginar-lo fa feredat i causa repulsió a qualsevol demòcrata digne d’aquest nom.

Abans de ser investit president (amb els vots del PSOE, sí), Rajoy va dir que volia formar un govern “previsible” que governés “pel bé comú dels espanyols”. El govern ha resultat ser tan previsible, en la seva mediocritat política, la seva ceguesa nacionalista i el seu pensament reaccionari, que resulta sorprenent i tot. I si aquest depriment panorama que preparen és pel bé comú dels espanyols, deu ser que, segons el mateix Rajoy i el seu govern, els catalans efectivament no en són. D’espanyols, vull dir.

stats