29/05/2017

Turismofòbia? Residentofòbia!

2 min

El govern d’Espanya, importants empresaris turístics i el diari El País estan preocupats pel que ells anomenen turismofòbia, és a dir, odi als turistes. Tenen localitzat aquest fenomen tan perillós, principalment, a Catalunya i a les Balears. El ministre Álvaro Nadal va atribuir-ho sense posar-se vermell (ni més ni menys que a la fira ITB de Berlín, la més important del sector turístic a nivell internacional) a causes “polítiques”, és a dir, que es tracta de comunitats on no tan sols no governa el PP, sinó que ho fan forces tòxiques i antidemocràtiques. En tot cas, tant els empresaris com el govern han detectat indesitjables moviments de protesta per part dels aborígens davant de l’arribada massiva, incontrolada i sovint devastadora de turistes, cosa intolerable perquè els pot arribar a causar algun problema en el seu delicat negoci.

Posats a inventar paraules lletges, proposem residentofòbia, que és el que practiquen, de manera molt més perceptible i lacerant, aquests empresaris i els seus còmplices de la política. Veïns literalment expulsats dels seus domicilis per oferir-los al turisme, accés impossible a l’habitatge a causa dels preus imposats pel lloguer turístic, espais naturals i zones d’esbarjo reservats als turistes i vedats als residents, problemes de convivència amb els turistes de borratxera (que són majoria), dilapidació de recursos naturals (aigua, sobretot) i producció descontrolada de residus. Tots aquests factors, acumulats i sostinguts durant quatre o cinc mesos a l’any (o durant l’any sencer, pel que fa als problemes d’habitatge), configuren el que sense exagerar podem batejar com a residentofòbia, o la pressió exagerada, per no dir-ne humiliació constant, que ha de patir la ciutadania per part d’una indústria que a canvi presumeix de crear riquesa i llocs de treball. Els llocs de treball són estacionals i precaris fins al semiesclavatge, i la riquesa només la veuen als paradisos fiscals on els responsables de tot això tenen el seus comptes ocults, perquè de reinversió en el manteniment o la millora del territori res de res. Per cert, ministre: això que vostè irresponsablement denuncia com a turismofòbia passa a Catalunya i a les Balears perquè són els indrets on els agrada anar als turistes; no passa en canvi a les Castelles, a Astúries o a Cantàbria, perquè allà no hi va ni Déu. A Madrid sí que passa també una mica, perquè a Madrid també hi van turistes, i ja és curiós que la presidenta Cifuentes no hagi pogut fer res per evitar-ho.

El magnat mallorquí Joan March, gens sospitós de fòbia per res que pogués donar diners, va rebutjar sempre, en canvi, entrar dins la indústria turística perquè deia literalment que això era “un negoci per a beneits”. Diner fàcil de la més baixa estofa. L’absència d’escrúpols de March no arribava fins al punt de dedicar-se a una activitat que ell veia que rebaixava la seva dignitat i insultava la seva intel·ligència. Hem deixat els diners en mans dels més sapastres i, per si això no fos prou, ens diuen turismofòbics. Au, va.

stats